L'educació masculina en els col·legis religiosos de la postguerra (1939-1945)

Abstract

Se presenta un análisis de la cultura escolar de los centros religiosos de Baleares durante los años de la Posguerra y Primer Franquismo (1939-1945), desde una perspectiva histórica y aplicando la metodología holística. Se presenta a los colegios religiosos como centros que van más allá de lo educativo y que también cumplen funciones socializadoras y comerciales. La vertiente empresarial de estos centros se presenta a través de las estrategias sociales y comerciales para atraer alumnos, así como a través del poder e influencia social de la Iglesia en el contexto de la España franquista. Se analizan dos cuestiones principales: los principios rectores que conforman la naturaleza de dichos centros y los rasgos característicos que diferencian su funcionamiento del de otro tipo de instituciones educativas. Se utilizan diversas fuentes históricas, como memorias de prácticas, testimonios orales, revistas escolares, fotografías, elementos corporativos o documentos administrativos e institucionales, etc., contrastándolos con la historiografía oficial elaborada por los propios colegios religiosos. Para ello se han consultado archivos y bibliotecas personales y documentación histórica de carácter público, poniendo de manifiesto las dificultades para acceder a los archivos privados de los centros estudiados. Se concluye que los centros religiosos privados construían una cultura escolar propia, integrada por la dimensión espiritual y por la imagen corporativa de las congregaciones y órdenes religiosas que los dirigían, la cual se veía favorecida por el contexto socio-político del momento.

Es presenta una anàlisi de la cultura escolar dels centres religiosos de Balears durant els anys de la Postguerra i Primer Franquisme (1939-1945), des d'una perspectiva històrica i aplicant la metodologia holística. Es presenta als col·legis religiosos com a centres que van més enllà de l'educatiu i que també compleixen funcions socialitzadores i comercials. El vessant empresarial d'aquests centres es presenta a través de les estratègies socials i comercials per a atreure alumnes, així com a través del poder i influència social de l'Església en el context de l'Espanya franquista. S'analitzen dues qüestions principals: els principis rectors que conformen la naturalesa d'aquests centres i els trets característics que diferencien el seu funcionament del d'una altra mena d'institucions educatives. S'utilitzen diverses fonts històriques, com a memòries de pràctiques, testimonis orals, revistes escolars, fotografies, elements corporatius o documents administratius i institucionals, etc., contrastant-los amb la historiografia oficial elaborada pels mateixos col·legis religiosos. Per a això s'han consultat arxius i biblioteques personals i documentació històrica de caràcter públic, posant de manifest les dificultats per a accedir als arxius privats dels centres estudiats. Es conclou que els centres religiosos privats construïen una cultura escolar pròpia, integrada per la dimensió espiritual i per la imatge corporativa de les congregacions i ordes religiosos que els dirigien, la qual es veia afavorida pel context sociopolític del moment.