Objetos de Aprendizaje y Recursos Educativos Abiertos en Educación Superior

Abstract

Se analiza la percepción y uso de Objetos de Aprendizaje (OA) y Recursos Educativos Abiertos (REA) por parte del profesorado de educación superior. Aunque ambos conceptos hacen referencia a elementos de formación en soporte digital, existen algunas diferencias técnicas y pedagógicas que los diferencian, en especial el carácter reutilizable de los OA. En el estudio participan 26 docentes de ocho instituciones de educación superior de Cuba, a los que se les planteó una encuesta, una entrevista y la participación en un grupo focal. También se llevó a cabo una observación activa del uso de OA y REA en diferentes asignaturas, a fin de conocer el uso de los mismos por parte de los estudiantes. Los resultados revelan que la mayoría de docentes no distinguen claramente entre OA y REA, lo que conlleva que no se aprovechen al máximo los recursos. Se observa un mayor uso de los REA, aunque no suelen reutilizarse, sino que cada docente prefiere crear los suyos propios. El alumnado también dice utilizar REA, aunque la mayoría no son elaborados por sus profesores, por lo que no se puede asegurar su calidad. Como conclusión se señala que los REA son una alternativa más viable que los OA, aunque es necesario contar con herramientas metodológicas, pedagógicas y tecnológicas para su elaboración, además de la posibilidad de que sean desarrollados conjuntamente por varios profesores, asegurando así su reutilización.

S'analitza la percepció i ús d'Objectes d'Aprenentatge (OA) i Recursos Educatius Oberts (REA) per part del professorat d'educació superior. Encara que tots dos conceptes fan referència a elements de formació en suport digital, existeixen algunes diferències tècniques i pedagògiques que els diferencien, especialment el caràcter reutilitzable dels OA. En l'estudi participen 26 docents de vuit institucions d'educació superior de Cuba, als quals se'ls va plantejar una enquesta, una entrevista i la participació en un grup focal. També es va dur a terme una observació activa de l'ús d'OA i REA en diferents assignatures, a fi de conèixer l'ús dels mateixos per part dels estudiants. Els resultats revelen que la majoria de docents no distingeixen clarament entre OA i REA, la qual cosa comporta que no s'aprofitin al màxim els recursos. S'observa un major ús dels REA, encara que no solen reutilitzar-se, sinó que cada docent prefereix crear els seus propis. L'alumnat també diu utilitzar REA, encara que la majoria no són elaborats pels seus professors, per la qual cosa no es pot assegurar la seva qualitat. Com a conclusió s'assenyala que els REA són una alternativa més viable que els OA, encara que és necessari comptar amb eines metodològiques, pedagògiques i tecnològiques per a la seva elaboració, a més de la possibilitat que siguin desenvolupats conjuntament per diversos professors, assegurant així la seva reutilització.