Competencias mediáticas en jóvenes universitarios : análisis de saberes para producir contenido digital en una IES mexicana
Texto completo:
https://www.edutec.es/revista/in ...Nivel Educativo:
Tipo Documental:
Artículo de revistaEstadísticas:
Ver Estadísticas de usoMetadatos:
Mostrar el registro completo del ítemFecha:
2019Publicado en:
Edutec : revista electrónica de tecnología educativa. 2019, n. 67, marzo ; p. 28-30Resumen:
Se analizan los niveles de competencia mediática de los estudiantes universitarios para la creación y manipulación de contenido digital, con el objetivo de generar, a partir del diagnóstico, futuras propuestas de intervención. Antes de abordar la investigación en sí se confrontan las diferencias entre los conceptos de ¿competencia mediática¿ y ¿competencia digital¿, consistiendo la primera en el conjunto de capacidades para interactuar con los medios tecnológicos de forma crítica y creativa, ya sea consumiendo o produciendo contenidos; y la segunda en las capacidades para el uso crítico y seguro de las tecnologías en el contexto laboral, comunicativo y de ocio. En este aspecto se concluye que ambos conceptos son complementarios y que hacen referencia a la promoción de conocimientos mediáticos y digitales en una era hipercomunicada. Para la investigación se planteó un cuestionario a 346 estudiantes de diferentes áreas de conocimiento de la universidad mexicana UadeO, seleccionados mediante un muestreo probabilístico aleatorio simple. Concretamente se analizan tres variables: manipulación de archivos de texto, manipulación de conjuntos de datos y manipulación de archivos multimedia, evaluando conjuntamente las capacidades para producir, gestionar y utilizar estos saberes en ámbitos escolares y profesionales. Los resultados revelan un buen nivel de competencia mediática entre los estudiantes universitarios, así como que existe una relación entre las competencias mediáticas y digitales mostradas por los estudiantes y el área de conocimiento a la que pertenecen (ciencias sociales y humanidades, ingeniería y tecnología y ciencias económico-administrativas). Como propuesta de mejora se señalan las deficiencias en el uso de bases de datos y programas informáticos especializados (como Excel, CmapTools y Freemind), por lo que se propone apostar por la implementación de estrategias pedagógicas que incrementen estos conocimientos, integrándolos en la narrativa del currículum educativo.
Se analizan los niveles de competencia mediática de los estudiantes universitarios para la creación y manipulación de contenido digital, con el objetivo de generar, a partir del diagnóstico, futuras propuestas de intervención. Antes de abordar la investigación en sí se confrontan las diferencias entre los conceptos de ¿competencia mediática¿ y ¿competencia digital¿, consistiendo la primera en el conjunto de capacidades para interactuar con los medios tecnológicos de forma crítica y creativa, ya sea consumiendo o produciendo contenidos; y la segunda en las capacidades para el uso crítico y seguro de las tecnologías en el contexto laboral, comunicativo y de ocio. En este aspecto se concluye que ambos conceptos son complementarios y que hacen referencia a la promoción de conocimientos mediáticos y digitales en una era hipercomunicada. Para la investigación se planteó un cuestionario a 346 estudiantes de diferentes áreas de conocimiento de la universidad mexicana UadeO, seleccionados mediante un muestreo probabilístico aleatorio simple. Concretamente se analizan tres variables: manipulación de archivos de texto, manipulación de conjuntos de datos y manipulación de archivos multimedia, evaluando conjuntamente las capacidades para producir, gestionar y utilizar estos saberes en ámbitos escolares y profesionales. Los resultados revelan un buen nivel de competencia mediática entre los estudiantes universitarios, así como que existe una relación entre las competencias mediáticas y digitales mostradas por los estudiantes y el área de conocimiento a la que pertenecen (ciencias sociales y humanidades, ingeniería y tecnología y ciencias económico-administrativas). Como propuesta de mejora se señalan las deficiencias en el uso de bases de datos y programas informáticos especializados (como Excel, CmapTools y Freemind), por lo que se propone apostar por la implementación de estrategias pedagógicas que incrementen estos conocimientos, integrándolos en la narrativa del currículum educativo.
Leer menosS'analitzen els nivells de competència mediàtica dels estudiants universitaris per a la creació i manipulació de contingut digital, amb l'objectiu de generar, a partir del diagnòstic, futures propostes d'intervenció. Abans d'abordar la recerca en si es confronten les diferències entre els conceptes de "competència mediàtica" i "competència digital", consistint la primera en el conjunt de capacitats per a interactuar amb els mitjans tecnològics de manera crítica i creativa, sigui consumint o produint continguts; i la segona en les capacitats per a l'ús crític i segur de les tecnologies en el context laboral, comunicatiu i d'oci. En aquest aspecte es conclou que tots dos conceptes són complementaris i que fan referència a la promoció de coneixements mediàtics i digitals en una era hipercomunicada. Per a la recerca es va plantejar un qüestionari a 346 estudiants de diferents àrees de coneixement de la universitat mexicana UadeO, seleccionats mitjançant una mostra probabilística aleatòria simple. Concretament, s'analitzen tres variables: manipulació d'arxius de text, manipulació de conjunts de dades i manipulació d'arxius multimèdia, avaluant conjuntament les capacitats per a produir, gestionar i utilitzar aquests sabers en àmbits escolars i professionals. Els resultats revelen un bon nivell de competència mediàtica entre els estudiants universitaris, així com que existeix una relació entre les competències mediàtiques i digitals mostrades pels estudiants i l'àrea de coneixement a la qual pertanyen (ciències socials i humanitats, enginyeria i tecnologia i ciències economicoadministratives). Com a proposta de millora s'assenyalen les deficiències en l'ús de bases de dades i programes informàtics especialitzats (com Excel, CmapTools i Freemind), per la qual cosa es proposa apostar per la implementació d'estratègies pedagògiques que incrementin aquests coneixements, integrant-los en la narrativa del currículum educatiu.
S'analitzen els nivells de competència mediàtica dels estudiants universitaris per a la creació i manipulació de contingut digital, amb l'objectiu de generar, a partir del diagnòstic, futures propostes d'intervenció. Abans d'abordar la recerca en si es confronten les diferències entre els conceptes de "competència mediàtica" i "competència digital", consistint la primera en el conjunt de capacitats per a interactuar amb els mitjans tecnològics de manera crítica i creativa, sigui consumint o produint continguts; i la segona en les capacitats per a l'ús crític i segur de les tecnologies en el context laboral, comunicatiu i d'oci. En aquest aspecte es conclou que tots dos conceptes són complementaris i que fan referència a la promoció de coneixements mediàtics i digitals en una era hipercomunicada. Per a la recerca es va plantejar un qüestionari a 346 estudiants de diferents àrees de coneixement de la universitat mexicana UadeO, seleccionats mitjançant una mostra probabilística aleatòria simple. Concretament, s'analitzen tres variables: manipulació d'arxius de text, manipulació de conjunts de dades i manipulació d'arxius multimèdia, avaluant conjuntament les capacitats per a produir, gestionar i utilitzar aquests sabers en àmbits escolars i professionals. Els resultats revelen un bon nivell de competència mediàtica entre els estudiants universitaris, així com que existeix una relació entre les competències mediàtiques i digitals mostrades pels estudiants i l'àrea de coneixement a la qual pertanyen (ciències socials i humanitats, enginyeria i tecnologia i ciències economicoadministratives). Com a proposta de millora s'assenyalen les deficiències en l'ús de bases de dades i programes informàtics especialitzats (com Excel, CmapTools i Freemind), per la qual cosa es proposa apostar per la implementació d'estratègies pedagògiques que incrementin aquests coneixements, integrant-los en la narrativa del currículum educatiu.
Leer menos