Impacto de las simulaciones en el desarrollo de la autodirección en el estudiante de secundaria

Abstract

Se analiza el impacto que tienen las simulaciones con objetos de aprendizaje en el desarrollo de la autodirección en alumnos de educación secundaria, midiendo especialmente las variables: estrategia de aprendizaje, manejo de emociones y mejora continua. Se plantea un estudio de diseño embebido o inmerso, es decir, se recolectan datos cuantitativos y cualitativos y se analizan de manera individual y conjunta. Como muestra se tomó a 29 alumnos del primer curso de secundaria que cursaban la asignatura de Tecnología I en México. En primer lugar, se les planteó un pre-test de competencias genéricas individuales para conocer el punto de partida. A continuación, se llevó a cabo una actividad de simulación de realidad virtual en la plataforma Google Arts & Culture, donde los alumnos pudieron realizar un recorrido virtual por un museo y escoger una obra de su preferencia para su análisis gráfico. Finalmente se realizó un post-test a fin de comparar los resultados obtenidos y se planteó un cuestionario de evaluación de la actividad. Con todo ello se pretendían evaluar los elementos de la autodirección, es decir, cómo planificar y organizar el recorrido, el manejo de las emociones y cómo reconocer las habilidades para propiciar una mejora continua. Los resultados muestran una mejora general de todo el grupo, aunque no muy significativa, por lo que se procede a analizar la información por variables. La que muestra una mayor mejora es la de estrategias de aprendizaje, ya que este tipo de simulaciones permiten a los alumnos planificar y organizar mejor el contenido de la actividad en relación con sus metas de aprendizaje. En conclusión, los alumnos calificaron la experiencia como interesante, sencilla e innovadora, y les provocó felicidad, tranquilidad y asombro.

S'analitza l'impacte que tenen les simulacions amb objectes d'aprenentatge en el desenvolupament de l'autodirecció en alumnes d'educació secundària, mesurant especialment les variables: estratègia d'aprenentatge, control d'emocions i millora contínua. Es planteja un estudi de disseny embegut o immers, és a dir, es recol·lecten dades quantitatives i qualitatives i s'analitzen de manera individual i conjunta. Com a mostra es va prendre a 29 alumnes del primer curs de secundària que cursaven l'assignatura de Tecnologia I a Mèxic. En primer lloc, se'ls va plantejar un pretest de competències genèriques individuals per a conèixer el punt de partida. A continuació, es va dur a terme una activitat de simulació de realitat virtual en la plataforma Google Arts & Culture, on els alumnes van poder realitzar un recorregut virtual per un museu i triar una obra de la seva preferència per a la seva anàlisi gràfica. Finalment, es va realitzar un posttest a fi de comparar els resultats obtinguts i es va plantejar un qüestionari d'avaluació de l'activitat. Amb tot això es pretenien avaluar els elements de l'autodirecció, és a dir, com planificar i organitzar el recorregut, el control de les emocions i com reconèixer les habilitats per a propiciar una millora contínua. Els resultats mostren una millora general de tot el grup, encara que no gaire significativa, per la qual cosa es procedeix a analitzar la informació per variables. La que mostra una major millora és la d'estratègies d'aprenentatge, ja que aquest tipus de simulacions permeten als alumnes planificar i organitzar millor el contingut de l'activitat en relació amb les seves metes d'aprenentatge. En conclusió, els alumnes van qualificar l'experiència com a interessant, senzilla i innovadora, i els va provocar felicitat, tranquil·litat i sorpresa.