La identidad digital desplegada y manifiesta de los estudiantes de Educación Superior en Chile

Abstract

Se describe la identidad digital de los estudiantes de Educación Superior en Chile. Metodológicamente, se utiliza un instrumento híbrido, cuya primera parte se construye y valida por expertos europeos y latinoamericanos denominado Identidad Digital y para la segunda parte se utiliza el cuestionario español CAPPLE (Castañeda y Camacho, 2012). Se trata de un estudio descriptivo, no experimental, de corte transversal, basado en el paradigma cuantitativo, que cuenta con una muestra no probabilística de 509 estudiantes pertenecientes a 21 universidades chilenas. Para el análisis de datos, se utilizan estrategias cuantitativas y cualitativas. Para el análisis cuantitativo se utiliza el programa Stata Versión-14, aplicando las pruebas U de Mann-Whitney-Wilcoxon y Kruskal-Wallis, para el cualitativo, asociación de palabras, el programa Atlas.TI, versión 8.5. Para desarrollar las caracterizaciones, se realiza un análisis conglomerado con un método disociativo jerárquico. Los resultados muestran que los estudiantes muestran una baja conciencia de la identidad declara y calculada, y una mediana conciencia de su identidad creada, por tanto, son conscientes de la frecuencia de su actividad, pero no del impacto de ésta, lo cual los sitúa en un desarrollo identitario inicial. Respecto al entorno personal de aprendizaje (PLE), su actividad es más propia de observadores de la producción de otros en la red que de la creación y difusión de su propio material (prosumidor). Se concluye que los estudiantes universitarios chilenos muestran una identidad digital académica híbrida que combina las esferas presencial-digital, público-privada, formal-informal, difuminando los planos de acción entre ellas, pero manteniendo comportamientos estereotipados de género siendo altamente veraces y visibles de la información que publican. En a configuración de sus entornos personales de aprendizaje no se visualiza influencia de género, área de formación, nivel socioeconómico ni del año cursado de estudios. Finalmente, se evidencia que los universitarios cuentan con precarias habilidades y competencias digitales, que les permitan gestionar adecuadamente, tanto su identidad digital como su PLE, por lo que es necesaria una formación integral, sólida y coherente en competencias digitales.

Es descriu la identitat digital dels estudiants d'educació superior a Xile. Metodològicament, s'utilitza un instrument híbrid, la primera part del qual es construeix i valida per experts europeus i llatinoamericans anomenat Identitat Digital i per a la segona part s'utilitza el qüestionari espanyol CAPPLE (Castañeda i Camacho, 2012). És un estudi descriptiu, no experimental, de tall transversal, basat en el paradigma quantitatiu, que compta amb una mostra no probabilística de 509 estudiants pertanyents a 21 universitats xilenes. Per a l'anàlisi de dades, es fan servir estratègies quantitatives i qualitatives. Per a l'anàlisi quantitativa es fa servir el programa Stata Versió-14, aplicant les proves U de Mann-Whitney-Wilcoxon i Kruskal-Wallis, per al qualitatiu, associació de paraules, el programa Atlas.TI, versió 8.5. Per desenvolupar les caracteritzacions, es realitza una anàlisi conglomerada amb un mètode dissociatiu jeràrquic. Els resultats mostren que els estudiants mostren una baixa consciència de la identitat declarada i calculada, i una consciència mitjana de la seva identitat creada, per tant, són conscients de la freqüència de la seva activitat, però no de l'impacte d'aquesta, la qual cosa els situa en un desenvolupament identitari inicial. Pel que fa a l'entorn personal d'aprenentatge (PLE), la seva activitat és més pròpia d'observadors de la producció d'altres a la xarxa que no pas de la creació i difusió del propi material (prosumidor). Es conclou que els estudiants universitaris xilens mostren una identitat digital acadèmica híbrida que combina les esferes presencial-digital, públic-privada, formal-informal, difuminant els plànols d'acció entre elles, però mantenint comportaments estereotipats de gènere sent altament veraços i visibles de la informació que publiquen. A la configuració dels seus entorns personals d'aprenentatge no es visualitza influència de gènere, àrea de formació, nivell socioeconòmic ni de l'any cursat d'estudis. Finalment, s'evidencia que els universitaris compten amb precàries habilitats i competències digitals, que els permetin gestionar adequadament, tant la identitat digital com el PLE, per la qual cosa és necessària una formació integral, sòlida i coherent en competències digitals.