La música clásica como recurso didáctico y fuente primaria en Historia e Historia del Arte : fundamentos teóricos y propuesta de actividades desde la perspectiva del razonamiento analógico

Abstract

Se realiza una investigación teórica sobre los usos que la música, en particular la música clásica, puede tener en la educación secundaria con el fin de extraer una propuesta práctica y realizable. Para ello se ha recurrido al concepto de ¿inteligencia analógica¿ y ¿razonamiento analógico¿. Facultades que, pese a haber sido advertidas como potencialidades de la música desde hace siglos, no siempre han acaparado la investigación en el área específica de las relaciones música-educación. Un terreno especialmente dominado por enfoques cognitivistas o musicoterapéuticos, en los que el estudio de las posibilidades de la música clásica en la Historia y la Historia del Arte no ha sido predominante. Con los resultados de esta investigación y sus fundamentos teóricos, se procede a realizar una propuesta de actividades transversal y departamental que cuenta con la música clásica como recurso didáctico para trabajar los contenidos de la Historia y la Historia del Arte. El enfoque trata de rebasar las perspectivas cognitivistas predominantes, priorizando en ellas el ejercicio del razonamiento analógico. Se intenta también demostrar que, con esta perspectiva, las actividades pueden ser diversificadas y contar con una gran variedad de documentos históricos. Un hecho que facilita la enseñanza de ambas disciplinas enraizándose en la naturaleza profundamente asociativa de dichas áreas de conocimiento. Por último, también se muestran los resultados obtenidos mediante el testeo efectivo en un aula de una de las actividades propuestas.

Es realitza una recerca teòrica sobre els usos que la música, en particular la música clàssica, pot tenir en l'educació secundària amb la finalitat d'extreure una proposta pràctica i realitzable. Per a això s'ha recorregut al concepte "d'intel¿ligència analògica¿ i ¿raonament analògic¿. Facultats que, malgrat haver estat advertides com a potencialitats de la música des de fa segles, no sempre han acaparat la recerca en l'àrea específica de les relacions música-educació. Un terreny especialment dominat per enfocaments cognitivistes o musicoterapèutics, en els quals l'estudi de les possibilitats de la música clàssica en la Història i la Història de l'Art no ha estat predominant. Amb els resultats d'aquesta recerca i els seus fonaments teòrics, es procedeix a fer una proposta d'activitats transversal i departamental que compta amb la música clàssica com a recurs didàctic per a treballar els continguts de la Història i la Història de l'Art. L'enfocament tracta de depassar les perspectives cognitivistes predominants, prioritzant en elles l'exercici del raonament analògic. S'intenta també demostrar que, amb aquesta perspectiva, les activitats poden ser diversificades i comptar amb una gran varietat de documents històrics. Un fet que facilita l'ensenyament de totes dues disciplines arrelant-se en la naturalesa profundament associativa d'aquestes àrees de coneixement. Finalment, també es mostren els resultats obtinguts mitjançant el testatge efectiu en una aula d'una de les activitats proposades.