L¿orientació i intervenció psicopedagògica en els centres d¿educació secundària de les Illes Balears : estudi de la situació actual des de la perspectiva dels orientadors i propostes de millora

Abstract

Se realiza una reflexión en torno a cómo se desarrollan las prácticas de orientación e intervención psicopedagógica. Metodológicamente, se presenta una revisión teórica sobre el concepto, los principios, las funciones, legislación y los ámbitos de intervención de la Orientación e Intervención Psicopedagógica (OIP). Además, se realiza una aproximación empírica basada en el análisis de la perspectiva de los orientadores sobre la OIP y sobre su desarrollo profesional, en la que han participado una muestra de 25 orientadores: 12 eran de Mallorca, 7 de Menorca, y 6 de Ibiza; además, 17 trabajaban en IES y 8 en centros concertados. Los resultados muestran que la indefinición del modelo de actuación y el exceso de funciones y de ámbitos de actuación, la percepción de un insuficiente número de componentes y de una baja dotación de recursos, sobre todo en centros concertados y privados, como también el desajuste entre el cual se hace y el que se cree que se tiene que hacer, pueden ser factores explicativos de malestar entre los profesionales de la orientación. Se concluye que bastante a menudo los orientadores perciben que las dificultades están asociadas a una sobrecarga de trabajo, que puede obedecer a una hiperresponsabilización, en un contexto en que encuentran poca colaboración por parte del profesorado, no disponen de competencias profesionales necesarias, ni de oportunidades de promoción profesional, reciben escaso apoyo o asistencia de la administración y no reciben suficiente reconocimiento del profesorado.

Es realitza una reflexió entorn de com es desenvolupen les pràctiques d'orientació i intervenció psicopedagògica. Metodològicament, es presenta una revisió teòrica sobre el concepte, els principis, les funcions, legislació i els àmbits d'intervenció de l'Orientació i Intervenció Psicopedagògica (OIP). A més, es realitza una aproximació empírica basada en l'anàlisi de la perspectiva dels orientadors sobre l'OIP i sobre el seu desenvolupament professional, en la qual han participat una mostra de 25 orientadors: 12 eren de Mallorca, 7 de Menorca, i 6 d'Eivissa; a més, 17 treballaven en IES i 8 en centres concertats. Els resultats mostren que la indefinició del model d'actuació i l'excés de funcions i d'àmbits d'actuació, la percepció d'un insuficient nombre de components i d'una baixa dotació de recursos, sobretot en centres concertats i privats, com també el desajustament entre el qual es fa i el que es creu que s'ha de fer, poden ser factors explicatius de malestar entre els professionals de l'orientació. Es conclou que bastant sovint els orientadors perceben que les dificultats estan associades a una sobrecàrrega de treball, que pot obeir a una hiperresponsabilització, en un context en què troben poca col·laboració per part del professorat, no disposen de competències professionals necessàries, ni d'oportunitats de promoció professional, reben escàs suport o assistència de l'administració i no reben suficient reconeixement del professorat.