Diseño de experiencias de aprendizaje mediante itinerarios flexibles basados en mapas conceptuales
Texto completo:
http://hdl.handle.net/11201/145694Nivel Educativo:
Tipo Documental:
Tesis doctoralEstadísticas:
Ver Estadísticas de usoMetadatos:
Mostrar el registro completo del ítemFecha:
2017Resumen:
Es fa una investigació amb l'objectiu de caracteritzar els elements que es conjuguen en un ambient d'aprenentatge que utilitza itineraris flexibles basats en mapes conceptuals. Aquest tipus d'itineraris, proposats per Cañas (2010), es converteixen en una opció per a la creació d'ambients on el docent posa en joc la seva experiència i els estudiants tenen autonomia i flexibilitat, cosa que potencia l'aprenentatge significatiu. Però per obtenir bons resultats aplicant itineraris flexibles, es requereixen unes característiques en el disseny i la implementació. Per això es dissenyen i s'implementen sis experiències en diferents nivells d'educació i contextos, orientant diferents competències. El primer compta amb el suport de 5 docents i se centra en el disseny d'un itinerari flexible, basat en mapes conceptuals per al projecte ¿El meu cos¿, que es desenvolupa a preescolar. El cas 2, per al nivell de bàsica primària - cicle 1, aplica el mateix itinerari del cas anterior amb adaptacions al nivell. El cas 3, treballa amb estudiants del cinquè grau del nivell de bàsica primària- cicle 2, i consisteix en un itinerari orientat a les àrees de Tecnologia i informàtica i Llengua castellana: ¿Somiant el futur tecnològic¿. El cas número 4, treballa amb estudiants de novè grau, i proposa un itinerari orientat a les àrees de Tecnologia i informàtica i Emprenedoria: ¿Construir el meu projecte de vida¿; es busca utilitzar eines informàtiques i aplicar el cicle de gestió de la informació. El cas 5 consisteix en un seminari de sínteis per a nivell universitari, i es dissenya amb l'objectiu d'aconseguir precisió conceptual i ús adequat d'informació complexa mitjançant l'agrupació de dades i l'associació de conceptes al voltant de la identitat de l'administrador. El cas 6, anomenat "Mapejant l'aula", s'adreça a docents de primària i secundària i té per objectiu orientar les persones que no tenen gaire experiència en l'elaboració de mapes conceptuals. A continuació s'analitzen les experiències d'aula per a cadascun dels sis casos d'estudi i s'ofereixen resultats, elements dels ambients d'aprenentatge i característiques, així com els principis per al disseny i la implementació. Es conclou que són molts els reptes i les propostes que poden sorgir d'aquest projecte, i van des d'altres itineraris per a comunitats d'aprenentatge amb característiques especials, fins a dissenys de plataformes i aplicacions que es puguin articular amb els mapes conceptuals per generar un ambient virtual més complet. Sigui com sigui, els professionals del camp educatiu busquen millorar els processos pedagògics a través de la incorporació de noves tecnologies a les aules, responent així a les necessitats i interessos dels estudiants i recolzant el desenvolupament de competències necessàries per enfrontar-se al món actual.
Es fa una investigació amb l'objectiu de caracteritzar els elements que es conjuguen en un ambient d'aprenentatge que utilitza itineraris flexibles basats en mapes conceptuals. Aquest tipus d'itineraris, proposats per Cañas (2010), es converteixen en una opció per a la creació d'ambients on el docent posa en joc la seva experiència i els estudiants tenen autonomia i flexibilitat, cosa que potencia l'aprenentatge significatiu. Però per obtenir bons resultats aplicant itineraris flexibles, es requereixen unes característiques en el disseny i la implementació. Per això es dissenyen i s'implementen sis experiències en diferents nivells d'educació i contextos, orientant diferents competències. El primer compta amb el suport de 5 docents i se centra en el disseny d'un itinerari flexible, basat en mapes conceptuals per al projecte ¿El meu cos¿, que es desenvolupa a preescolar. El cas 2, per al nivell de bàsica primària - cicle 1, aplica el mateix itinerari del cas anterior amb adaptacions al nivell. El cas 3, treballa amb estudiants del cinquè grau del nivell de bàsica primària- cicle 2, i consisteix en un itinerari orientat a les àrees de Tecnologia i informàtica i Llengua castellana: ¿Somiant el futur tecnològic¿. El cas número 4, treballa amb estudiants de novè grau, i proposa un itinerari orientat a les àrees de Tecnologia i informàtica i Emprenedoria: ¿Construir el meu projecte de vida¿; es busca utilitzar eines informàtiques i aplicar el cicle de gestió de la informació. El cas 5 consisteix en un seminari de sínteis per a nivell universitari, i es dissenya amb l'objectiu d'aconseguir precisió conceptual i ús adequat d'informació complexa mitjançant l'agrupació de dades i l'associació de conceptes al voltant de la identitat de l'administrador. El cas 6, anomenat "Mapejant l'aula", s'adreça a docents de primària i secundària i té per objectiu orientar les persones que no tenen gaire experiència en l'elaboració de mapes conceptuals. A continuació s'analitzen les experiències d'aula per a cadascun dels sis casos d'estudi i s'ofereixen resultats, elements dels ambients d'aprenentatge i característiques, així com els principis per al disseny i la implementació. Es conclou que són molts els reptes i les propostes que poden sorgir d'aquest projecte, i van des d'altres itineraris per a comunitats d'aprenentatge amb característiques especials, fins a dissenys de plataformes i aplicacions que es puguin articular amb els mapes conceptuals per generar un ambient virtual més complet. Sigui com sigui, els professionals del camp educatiu busquen millorar els processos pedagògics a través de la incorporació de noves tecnologies a les aules, responent així a les necessitats i interessos dels estudiants i recolzant el desenvolupament de competències necessàries per enfrontar-se al món actual.
Leer menosSe lleva a cabo una investigación con el objetivo de caracterizar los elementos que se conjugan en un ambiente de aprendizaje que usa itinerarios flexibles basados en mapas conceptuales. Este tipo de itinerarios, propuestos por Cañas (2010), se convierten en una opción para la creación de ambientes en donde el docente pone en juego su experiencia y los estudiantes gozan de autonomía y flexibilidad, lo que potencia el aprendizaje significativo. Pero para obtener buenos resultados aplicando itinerarios flexibles, se requieren unas características en su diseño e implementación. Para ello se diseñan e implementan seis experiencias en distintos niveles de educación y contextos, orientando diferentes competencias. El primero cuenta con el apoyo de 5 docentes y se centra en el diseño de un itinerario flexible, basado en mapas conceptuales para el proyecto ¿Mi Cuerpo¿, que se desarrolla en preescolar. El caso 2, para el nivel de básica primaria - ciclo 1, aplica el mismo itinerario del caso anterior con adaptaciones al nivel. El caso 3, trabaja con estudiantes del quinto grado del nivel de básica primaria- ciclo 2, y consiste en un itinerario orientado a las áreas de Tecnología e informática y Lengua castellana: ¿Soñando el futuro tecnológico¿. El caso número 4, trabaja con estudiantes de noveno grado, y diseña un itinerario orientado a las áreas de Tecnología e informática y Emprendimiento: ¿Construir mi proyecto de vida¿; se busca el uso de herramientas informáticas y aplicar el ciclo de gestión de la información. El caso 5 consiste en un seminario de síntesis para nivel universitario, y se diseña con el objetivo de lograr precisión conceptual y uso adecuado de información compleja mediante la agrupación de datos y la asociación de conceptos en torno a la identidad del administrador. El caso 6, llamado "Mapeando el aula", se dirige a docentes de primaria y secundaria y tiene por objetivo orientar a las personas que no tienen mucha experiencia en la elaboración de mapas conceptuales. A continuación se analizan las experiencias de aula para cada uno de los seis casos de estudio y se ofrecen resultados, elementos de los ambientes de aprendizaje y características, así como los principios para el diseño e implementación. Se concluye que son muchos los retos y propuestas que pueden surgir de este proyecto, y van desde otros itinerarios para comunidades de aprendizaje con características especiales, hasta diseños de plataformas y aplicaciones que puedan articularse con los mapas conceptuales para generar un ambiente virtual más completo. Sea como sea, los profesionales del campo educativo buscan mejorar los procesos pedagógicos a través de la incorporación de nuevas tecnologías en las aulas, respondiendo así a las necesidades e intereses de los estudiantes y apoyando el desarrollo de competencias necesarias para enfrentarse al mundo actual.
Se lleva a cabo una investigación con el objetivo de caracterizar los elementos que se conjugan en un ambiente de aprendizaje que usa itinerarios flexibles basados en mapas conceptuales. Este tipo de itinerarios, propuestos por Cañas (2010), se convierten en una opción para la creación de ambientes en donde el docente pone en juego su experiencia y los estudiantes gozan de autonomía y flexibilidad, lo que potencia el aprendizaje significativo. Pero para obtener buenos resultados aplicando itinerarios flexibles, se requieren unas características en su diseño e implementación. Para ello se diseñan e implementan seis experiencias en distintos niveles de educación y contextos, orientando diferentes competencias. El primero cuenta con el apoyo de 5 docentes y se centra en el diseño de un itinerario flexible, basado en mapas conceptuales para el proyecto ¿Mi Cuerpo¿, que se desarrolla en preescolar. El caso 2, para el nivel de básica primaria - ciclo 1, aplica el mismo itinerario del caso anterior con adaptaciones al nivel. El caso 3, trabaja con estudiantes del quinto grado del nivel de básica primaria- ciclo 2, y consiste en un itinerario orientado a las áreas de Tecnología e informática y Lengua castellana: ¿Soñando el futuro tecnológico¿. El caso número 4, trabaja con estudiantes de noveno grado, y diseña un itinerario orientado a las áreas de Tecnología e informática y Emprendimiento: ¿Construir mi proyecto de vida¿; se busca el uso de herramientas informáticas y aplicar el ciclo de gestión de la información. El caso 5 consiste en un seminario de síntesis para nivel universitario, y se diseña con el objetivo de lograr precisión conceptual y uso adecuado de información compleja mediante la agrupación de datos y la asociación de conceptos en torno a la identidad del administrador. El caso 6, llamado "Mapeando el aula", se dirige a docentes de primaria y secundaria y tiene por objetivo orientar a las personas que no tienen mucha experiencia en la elaboración de mapas conceptuales. A continuación se analizan las experiencias de aula para cada uno de los seis casos de estudio y se ofrecen resultados, elementos de los ambientes de aprendizaje y características, así como los principios para el diseño e implementación. Se concluye que son muchos los retos y propuestas que pueden surgir de este proyecto, y van desde otros itinerarios para comunidades de aprendizaje con características especiales, hasta diseños de plataformas y aplicaciones que puedan articularse con los mapas conceptuales para generar un ambiente virtual más completo. Sea como sea, los profesionales del campo educativo buscan mejorar los procesos pedagógicos a través de la incorporación de nuevas tecnologías en las aulas, respondiendo así a las necesidades e intereses de los estudiantes y apoyando el desarrollo de competencias necesarias para enfrentarse al mundo actual.
Leer menos