El patio escolar, una oportunidad para incrementar la actividad física y mejorar la convivencia

Abstract

Se analizan los factores que intervienen en el tiempo de patio que pueden estar relacionados con la salud y bienestar de los alumnos, como son las relaciones sociales, la desigualdad de género y el rendimiento escolar. El punto de partida del estudio es que las clases de educación física de los colegios no son suficientes para alcanzar las recomendaciones de la Organización Mundial de la Salud (OMS) sobre el ejercicio que deben realizar niños y jóvenes (60 minutos diarios de actividad moderada o vigorosa), lo cual se agrava a consecuencia del estilo de vida sedentario derivado del aumento de tiempo de exposición a las pantallas y a los niveles de obesidad entre los jóvenes. Por todo ello se plantea que el tiempo de patio puede ofrecer la posibilidad de aumentar la actividad física y alcanzar el tiempo recomendado por la OMS. Se lleva a cabo un estudio en una escuela de educación primaria de Mallorca, donde se aplica un cuestionario de 35 ítems relacionados con el bienestar durante el tiempo de patio, las amistades, la práctica de actividad física y los indicadores de salud. Así mismo, se realiza un análisis de la literatura científica sobre el tema, revelando que la mayoría de estudios concluyen que las estrategias implementadas para potenciar la actividad física durante el patio tienen resultados positivos en la salud de los estudiantes. La parte cualitativa del estudio establece una relación de orientaciones para la creación de patios activos a través del uso de una serie de instrumentos: escalas de observación, registro en video sobre el uso de los espacios, cuestionarios para familias, maestros y alumnos, fichas gráficas, registros de anécdotas, registro de conflictos y análisis del número de alumnos que emplean un determinado material o una zona concreta. Así mismo, se argumenta que la intervención por parte del centro en el tiempo de patio puede mejorar la convivencia y reducir el número de conflictos entre los alumnos. Finalmente, se concluye que las principales intervenciones deben incidir en las instalaciones del patio, la disponibilidad de equipos de juego, la presencial de adultos supervisores y en la cantidad y calidad del equipamiento.

S'analitzen els factors que intervenen en el temps de pati que poden estar relacionats amb la salut i benestar dels alumnes, com són les relacions socials, la desigualtat de gènere i el rendiment escolar. El punt de partida de l'estudi és que les classes d'educació física dels col·legis no són suficients per a aconseguir les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre l'exercici que han de realitzar nens i joves (60 minuts diaris d'activitat moderada o vigorosa), la qual cosa s'agreuja a conseqüència de l'estil de vida sedentari derivat de l'augment de temps d'exposició a les pantalles i als nivells d'obesitat entre els joves. Per tot això es planteja que el temps de pati pot oferir la possibilitat d'augmentar l'activitat física i assolir el temps recomanat per l'OMS. Es duu a terme un estudi en una escola d'educació primària de Mallorca, on s'aplica un qüestionari de 35 ítems relacionats amb el benestar durant el temps de pati, les amistats, la pràctica d'activitat física i els indicadors de salut. Així mateix, s'elabora una anàlisi de la literatura científica sobre el tema, revelant que la majoria d'estudis conclouen que les estratègies implementades per a potenciar l'activitat física durant el pati tenen resultats positius en la salut dels estudiants. La part qualitativa de l'estudi estableix una relació d'orientacions per a la creació de patis actius a través de l'ús d'una sèrie d'instruments: escales d'observació, registre en vídeo sobre l'ús dels espais, qüestionaris per a famílies, mestres i alumnes, fitxes gràfiques, registres d'anècdotes, registre de conflictes i anàlisis del nombre d'alumnes que empren un determinat material o una zona concreta. Així mateix, s'argumenta que la intervenció per part del centre en el temps de pati pot millorar la convivència i reduir el nombre de conflictes entre els alumnes. Finalment, es conclou que les principals intervencions han d'incidir en les instal·lacions del pati, la disponibilitat d'equips de joc, la presencial d'adults supervisors i en la quantitat i qualitat de l'equipame