Els efectes adversos de l¿ús abusiu d¿internet per part dels adolescents
Texto completo:
https://www.caib.es/sites/objib/ ...Ver/ Abrir
Nivel Educativo:
Tipo Documental:
Artículo de revistaEstadísticas:
Ver Estadísticas de usoMetadatos:
Mostrar el registro completo del ítemAutor:
Fecha:
2022Publicado en:
Anuari de la joventut de les Illes Balears. 2022 ; p. 353-366Resumen:
Es tracta l¿ús abusiu d¿internet entès com el comportament basat en la pèrdua de control sobre el seu ús. D¿aquest ús abusiu en deriven diverses problemàtiques, com l¿augment de la probabilitat d¿aïllar-se de la societat i descuidar àmbits imprescindibles, com el laboral, l¿acadèmic, l¿oci i la salut. També pot afectar la salut mental i física de la persona, els seus estats emocionals i les relacions socials. Es realitza una aproximació teòrico-descriptiva i es proposen estratègies educatives. Els estudis coincideixen que els factors de risc i vulnerabilitat relacionats amb les TIC concorren en major mesura entre la població adolescent per les característiques psicofisiològiques del moment evolutiu en què es troben, així com per la tendència cap a la desvinculació del seu entorn familiar i la major sensibilitat a la influència que exerceix el seu entorn social. Les xifres mostren que un de cada quatre adolescents afirma passar més de cinc hores al dia utilitzant internet i un 18,2 % dels adolescents afirmen que en fan un ús inadequat.S¿ incrementa la preocupació dels pares i mares i de la població en general per l¿ús problemàtic que fan els més joves d¿internet, ja que aquest limita el desenvolupament de la vida diària, disminueix el rendiment acadèmic, ofereix continguts inadequats (com la pornografia) i disminueix el seu benestar. S¿expliquen les variables que influeixen en l¿ús d¿internet: les personals, que afecten el fet d¿usar internet inadequadament (com la baixa autoestima o la impulsivitat), l¿ús problemàtic d¿internet (pel que fa a la salut mental i gènere) i la preferència d¿ús d¿internet segons el gènere (major presència de nines a les xarxes socials i de nins als jocs en línia). Finalment, s¿argumenten estratègies educatives que es poden dissenyar i implantar amb la intenció de prevenir o tractar l¿ús abusiu d¿internet, com per exemple el programa PATHS. Es conclou que hi ha diferències en l¿ús abusiu que fan d¿internet homes i dones i en els efectes negatius en la seva salut mental. S¿afirma que per aconseguir l¿eficàcia del tractament o la prevenció és imprescindible que es treballin les àrees d¿interès de la persona. També es considera necessari tractar l¿ús abusiu d¿internet com un problema de salut pública que precisa resposta mitjançant la implantació d¿estratègies educatives.
Es tracta l¿ús abusiu d¿internet entès com el comportament basat en la pèrdua de control sobre el seu ús. D¿aquest ús abusiu en deriven diverses problemàtiques, com l¿augment de la probabilitat d¿aïllar-se de la societat i descuidar àmbits imprescindibles, com el laboral, l¿acadèmic, l¿oci i la salut. També pot afectar la salut mental i física de la persona, els seus estats emocionals i les relacions socials. Es realitza una aproximació teòrico-descriptiva i es proposen estratègies educatives. Els estudis coincideixen que els factors de risc i vulnerabilitat relacionats amb les TIC concorren en major mesura entre la població adolescent per les característiques psicofisiològiques del moment evolutiu en què es troben, així com per la tendència cap a la desvinculació del seu entorn familiar i la major sensibilitat a la influència que exerceix el seu entorn social. Les xifres mostren que un de cada quatre adolescents afirma passar més de cinc hores al dia utilitzant internet i un 18,2 % dels adolescents afirmen que en fan un ús inadequat.S¿ incrementa la preocupació dels pares i mares i de la població en general per l¿ús problemàtic que fan els més joves d¿internet, ja que aquest limita el desenvolupament de la vida diària, disminueix el rendiment acadèmic, ofereix continguts inadequats (com la pornografia) i disminueix el seu benestar. S¿expliquen les variables que influeixen en l¿ús d¿internet: les personals, que afecten el fet d¿usar internet inadequadament (com la baixa autoestima o la impulsivitat), l¿ús problemàtic d¿internet (pel que fa a la salut mental i gènere) i la preferència d¿ús d¿internet segons el gènere (major presència de nines a les xarxes socials i de nins als jocs en línia). Finalment, s¿argumenten estratègies educatives que es poden dissenyar i implantar amb la intenció de prevenir o tractar l¿ús abusiu d¿internet, com per exemple el programa PATHS. Es conclou que hi ha diferències en l¿ús abusiu que fan d¿internet homes i dones i en els efectes negatius en la seva salut mental. S¿afirma que per aconseguir l¿eficàcia del tractament o la prevenció és imprescindible que es treballin les àrees d¿interès de la persona. També es considera necessari tractar l¿ús abusiu d¿internet com un problema de salut pública que precisa resposta mitjançant la implantació d¿estratègies educatives.
Leer menosSe trata el uso abusivo de internet entendido como el comportamiento basado en la pérdida de control sobre su uso. De este uso abusivo se derivan diversas problemáticas, como el aumento de la probabilidad de aislarse de la sociedad y descuidar ámbitos imprescindibles, como el laboral, el académico, el ocio y la salud. También puede afectar a la salud mental y física de la persona, sus estados emocionales y las relaciones sociales. Se realiza una aproximación teórico-descriptiva y se proponen estrategias educativas. Los estudios coinciden en que los factores de riesgo y vulnerabilidad relacionados con las TIC concurren en mayor medida entre la población adolescente por las características psicofisiológicas del momento evolutivo en que se encuentran, así como por la tendencia hacia la desvinculación de su entorno familiar y la mayor sensibilidad a la influencia que ejerce su entorno social. Las cifras muestran que uno de cada cuatro adolescentes afirma pasar más de cinco horas al día utilizando internet y un 18,2% de los adolescentes afirman que hacen un uso inadecuado. Se incrementa la preocupación de los padres y madres y de la población en general por el uso problemático que hacen los más jóvenes de internet, ya que éste limita el desarrollo de la vida diaria, disminuye el rendimiento académico, ofrece contenidos inadecuados (como la pornografía) y disminuye su bienestar. Se explican las variables que influyen en el uso de internet: las personales, que afectan al hecho de usar internet inadecuadamente (como la baja autoestima o la impulsividad), el uso problemático de internet (en cuanto a la salud mental y género) y la preferencia de uso de internet según el género (mayor presencia de muñecas en las redes sociales y de niños en los juegos online). Finalmente, se argumentan estrategias educativas que pueden diseñarse e implantarse con la intención de prevenir o tratar el uso abusivo de internet, como por ejemplo el programa PATHS. Se concluye que existen diferencias en el uso abusivo que hacen de internet hombres y mujeres y en los efectos negativos en su salud mental. Se afirma que para conseguir la eficacia del tratamiento o prevención es imprescindible que se trabajen las áreas de interés de la persona. También se considera necesario tratar el uso abusivo de internet como un problema de salud pública que precisa respuesta mediante la implantación de estrategias educativas.
Se trata el uso abusivo de internet entendido como el comportamiento basado en la pérdida de control sobre su uso. De este uso abusivo se derivan diversas problemáticas, como el aumento de la probabilidad de aislarse de la sociedad y descuidar ámbitos imprescindibles, como el laboral, el académico, el ocio y la salud. También puede afectar a la salud mental y física de la persona, sus estados emocionales y las relaciones sociales. Se realiza una aproximación teórico-descriptiva y se proponen estrategias educativas. Los estudios coinciden en que los factores de riesgo y vulnerabilidad relacionados con las TIC concurren en mayor medida entre la población adolescente por las características psicofisiológicas del momento evolutivo en que se encuentran, así como por la tendencia hacia la desvinculación de su entorno familiar y la mayor sensibilidad a la influencia que ejerce su entorno social. Las cifras muestran que uno de cada cuatro adolescentes afirma pasar más de cinco horas al día utilizando internet y un 18,2% de los adolescentes afirman que hacen un uso inadecuado. Se incrementa la preocupación de los padres y madres y de la población en general por el uso problemático que hacen los más jóvenes de internet, ya que éste limita el desarrollo de la vida diaria, disminuye el rendimiento académico, ofrece contenidos inadecuados (como la pornografía) y disminuye su bienestar. Se explican las variables que influyen en el uso de internet: las personales, que afectan al hecho de usar internet inadecuadamente (como la baja autoestima o la impulsividad), el uso problemático de internet (en cuanto a la salud mental y género) y la preferencia de uso de internet según el género (mayor presencia de muñecas en las redes sociales y de niños en los juegos online). Finalmente, se argumentan estrategias educativas que pueden diseñarse e implantarse con la intención de prevenir o tratar el uso abusivo de internet, como por ejemplo el programa PATHS. Se concluye que existen diferencias en el uso abusivo que hacen de internet hombres y mujeres y en los efectos negativos en su salud mental. Se afirma que para conseguir la eficacia del tratamiento o prevención es imprescindible que se trabajen las áreas de interés de la persona. También se considera necesario tratar el uso abusivo de internet como un problema de salud pública que precisa respuesta mediante la implantación de estrategias educativas.
Leer menos