La evaluación del aprendizaje del alumnado en la ESO : estudio de caso

Abstract

Se analiza el sistema de evaluación implementado por un grupo de profesores de Educación Secundaria Obligatoria que imparten clase en el Colegio Santísima Trinidad, un centro concertado religioso de Palma de Mallorca, identificando las barreras que se interponen entre el modelo de evaluación tradicional y el modelo de evaluación asociado con los principios de la educación inclusiva. El punto de partida es la observación de que se utiliza la evaluación como una forma de categorizar al alumno, más que con fines pedagógicos para la mejora del aprendizaje del alumno, tal y como defiende la educación inclusiva. El objetivo es plantear un debate interno sobre la cultura del centro, las prácticas docentes y la política educativa, a través del cual favorecer un proceso de innovación hacia planteamientos educativos inclusivos. Se utiliza una metodología cualitativa, concretamente un estudio de caso en el que participan 6 docentes y un grupo de alumnos. Para la recogida de datos se utiliza la técnica de la entrevista semiestructurada, el grupo de discusión y el análisis documental. Se resuelve que la evaluación en la ESO se caracteriza por la hegemonía de la función sumativa y social (certificadora) y el uso de exámenes como principal instrumento para medir el rendimiento escolar, por lo que no se tiene en cuenta la atención a la diversidad del alumnado. Se plantea la necesidad de iniciar un proceso de transición hacia planteamientos curriculares y organizativos que garanticen la presencia y la participación de todo el alumnado en el proceso educativo y en la acción de la evaluación. Esta transición, aunque debe ser global, se propone en tres dimensiones: centro, cuerpo docente y factores externos, siendo la cultura del centro el primer ámbito sobre el que se debe trabajar. A modo de conclusión se señala que los espacios de reflexión entre docentes son el contexto adecuado para el replanteamiento de las prácticas educativas, aunque al mismo tiempo desestabilizan otros factores del sistema de enseñanza y son foco de resistencias individuales y colectivas.

S'analitza el sistema d'avaluació implementat per un grup de professors d'Educació Secundària Obligatòria que imparteixen classe en el Col·legi Santíssima Trinitat, un centre concertat religiós de Palma, identificant les barreres que s'interposen entre el model d'avaluació tradicional i el model d'avaluació associat amb els principis de l'educació inclusiva. El punt de partida és l'observació que s'utilitza l'avaluació com una manera de categoritzar a l'alumne, més que amb finalitats pedagògiques per a la millora de l'aprenentatge de l'alumne, tal com defensa l'educació inclusiva. L'objectiu és plantejar un debat intern sobre la cultura del centre, les pràctiques docents i la política educativa, a través del qual afavorir un procés d'innovació cap a plantejaments educatius inclusius. S'utilitza una metodologia qualitativa, concretament un estudi de cas en el qual participen 6 docents i un grup d'alumnes. Per a la recollida de dades s'utilitza la tècnica de l'entrevista semiestructurada, el grup de discussió i l'anàlisi documental. Es resol que l'avaluació en l'ESO es caracteritza per l'hegemonia de la funció sumativa i social (certificadora) i l'ús d'exàmens com a principal instrument per a mesurar el rendiment escolar, per la qual cosa no es té en compte l'atenció a la diversitat de l'alumnat. Es planteja la necessitat d'iniciar un procés de transició cap a plantejaments curriculars i organitzatius que garanteixin la presència i la participació de tot l'alumnat en el procés educatiu i en l'acció de l'avaluació. Aquesta transició, encara que ha de ser global, es proposa en tres dimensions: centre, cos docent i factors externs, sent la cultura del centre el primer àmbit sobre el qual es deu treballar. A manera de conclusió s'assenyala que els espais de reflexió entre docents són el context adequat per al replantejament de les pràctiques educatives, encara que al mateix temps desestabilitzen altres factors del sistema d'ensenyament i són focus de resistències individuals i col·lectives.