Relación entre reserva cognitiva, depresión y metamemoria en los adultos mayores no institucionalizados

Abstract

Se analiza la reserva cognitiva con el objetivo de estudiar la posible relación entre la reserva cognitiva, la depresión y la metamemoria en los adultos no institucionalizados de 65 o más años. Metodológicamente, se lleva a cabo a través de dos instrumentos: el Cuestionario de Reserva Cognitiva (es el único cuestionario con valores normativos de población española cognitivamente sana, que evalúa el constructo de reserva cognitiva), y, por otra parte, la Escala de Red Social de Lubben (proporciona indicadores de las relaciones sociales que algunos investigadores han relacionado también con el constructo de reserva) en la que participa una muestra de 230 personas de 65 y más años residentes en trece municipios de la isla de Mallorca. Los datos recogidos han sido evaluados por la versión abreviada en español del Cuestionario de Funcionamiento de la Memoria, constituido por 31 ítems agrupados en 4 subtests o escalas: (1) Frecuencia de olvidos cotidianos (ítems del 1 al 15), (2) Frecuencia de olvidos durante la lectura (ítems del 16 al 19), (3) Recuerdo de eventos pasados (ítems del 20 al 23) y (4) Uso de técnicas mnemotécnicas (ítems del 24 al 31). Las principales conclusiones del estudio muestran que la reserva cognitiva influye sobre el uso de estrategias para compensar las dificultades asociadas a la memoria que pueden tener las personas mayores. También se aprecia una relación, aunque inferior, entre la reserva cognitiva y la menor presencia de síntomas depresivos, hecho que muestra que la reserva cognitiva no está tan solo relacionada con el funcionamiento cognitivo sino también con la salud mental de las personas mayores. Este hecho refuerza la necesidad de potenciar la reserva cognitiva desde la primera infancia, a lo largo de toda la vida. En relación con los resultados obtenidos sobre las diferencias por género y grupo de edad, si bien apuntan a que en la actualidad las personas mayores femeninas tienen una red social no familiar más reducida que los hombres, y que las generaciones de personas mayores presentan una reserva cognitiva más baja que las generaciones más jóvenes aunque, probablemente diferirán en el futuro, ya que de aquí a unos años las personas mayores presentarán características diferentes, puesto que tendrán un mayor nivel de estudios y las oportunidades socioeducativas serán más igualitarias para ambos sexos.

S'analitza la reserva cognitiva amb l'objectiu d'estudiar la possible relació entre la reserva cognitiva, la depressió i la metamemòria en els adults no institucionalitzats de 65 o més anys. Metodològicament, es duu a terme a través de dos instruments: el Qüestionari de Reserva Cognitiva (és l'únic qüestionari amb valors normatius de població espanyola cognitivament sana, que avalua el constructe de reserva cognitiva), i, d'altra banda, l'Escala de Xarxa Social de Lubben (proporciona indicadors de les relacions socials que alguns investigadors han relacionat també amb el constructe de reserva) en la qual participa una mostra de 230 persones de 65 i més anys residents en tretze municipis de l'illa de Mallorca. Les dades recollides han estat avaluades per la versió abreujada en espanyol del Qüestionari de Funcionament de la Memòria, constituït per 31 ítems agrupats en 4 subtests o escales: (1) Freqüència d'oblits quotidians (ítems de l'1 al 15), (2) Freqüència d'oblits durant la lectura (ítems del 16 al 19), (3) Record d'esdeveniments passats (ítems del 20 al 23) i (4) Ús de tècniques mnemotècniques (ítems del 24 al 31). Les principals conclusions de l'estudi mostren que la reserva cognitiva influeix sobre l'ús d'estratègies per a compensar les dificultats associades a la memòria que poden tenir les persones majors. També s'aprecia una relació, encara que inferior, entre la reserva cognitiva i la menor presència de símptomes depressius, fet que mostra que la reserva cognitiva no està tan sols relacionada amb el funcionament cognitiu sinó també amb la salut mental de les persones majors. Aquest fet reforça la necessitat de potenciar la reserva cognitiva des de la primera infància, al llarg de tota la vida. En relació amb els resultats obtinguts sobre les diferències per gènere i grup d'edat, si bé apunten al fet que en l'actualitat les persones majors femenines tenen una xarxa social no familiar més reduïda que els homes, i que les generacions de persones majors presenten una reserva cognitiva més baixa que les generacions més joves encara que, probablement diferiran en el futur, ja que d'aquí a uns anys les persones majors presentaran característiques diferents, ja que tindran un major nivell d'estudis i les oportunitats socioeducatives seran més igualitàries per a tots dos sexes.