Determinación del riesgo de diabetes tipo 2 con diferentes modelos y su relación con variables sociodemográficas, laborales y hábitos saludables

Abstract

Se analizan el grado de acuerdo entre las diferentes escalas de riesgo de desarrollo de DM2 en una población de trabajadores caucásicos españoles y la asociación entre las variables sociodemográficas y laborales y los estilos de vida con el riesgo de desarrollar DM2. Para ello se realiza una revisión sistemática de la literatura en las bases de datos PubMed, CINAHL y EMBASE siguiendo las pautas de PRISMA y se diseña un estudio transversal en una población laboral activa de 59.042 trabajadores españoles de 20 a 65 años. El diseño del estudio, los procedimientos y la presentación de informes siguen la orientación de la declaración STROBE sobre estudios observacionales. Los resultados de la revisión sistemática de 26 modelos predictivos destacan una gran heterogeneidad en los predictores de riesgo; existe un bajo nivel de información y la mayoría de ellos no han sido validados externamente. En cuanto al acuerdo entre los puntajes de riesgo, la escala de puntaje de riesgo DETECT-2 clasifica al 14,1% de los sujetos como de alto riesgo, puntaje FINDRISC 20,8%, puntaje Cambridge 19,8%, puntaje AUSDRISK 26,4%, estudio EGAD 30,3%, estudio Hisayama 30,9 %, el puntaje ARIC 6,3% y el puntaje ITD 3,1%. El acuerdo más bajo se observa entre el ITD y el puntaje derivado del estudio NUDS (= 0,067). Las diferencias en la incidencia, prevalencia y peso de los factores de riesgo de la diabetes parecen explicar las diferencias de concordancia entre las puntuaciones. En el estudio observacional, los varones presentan peores cifran en los parámetros clínicos y analíticos y en cuanto a los modelos de estimación de riesgo de desarrollo de DM2 se registran peores cifras en mujeres al incrementarse la edad, disminuir el nivel de estudios, con una clase social más desfavorecida y con trabajos de tipología manual. En hombres, existen niveles altos predominando estudios primarios, clase social más desfavorecida y trabajo de índole manual. Se se constata la influencia de las variables socio-laborales y económicas, objetivándose que a mayor edad y al disminuir el nivel de estudios se incrementa el riesgo. En la población de estudio, existe un mejor acuerdo entre el puntaje derivado multiétnico (DETECT-2) y los puntajes derivados europeos. Los modelos de riesgo deben diseñarse utilizando datos de salud más fácilmente identificables y reproducibles en la práctica clínica. El nivel de riesgo de desarrollo de DM2, resulta más elevado del esperado en una población sana, detectándose al respecto de la prevalencia de parámetros alterados peores resultados en hombres respecto de las mujeres en las diferentes variables antropométricas y analíticas.

S¿analitzen el grau d¿acord entre les diferents escales de risc de desenvolupament de DM2 en una població de treballadors caucàsics espanyols i l¿associació entre les variables socio-demogràfiques i laborals i els estils de vida amb el risc de desenvolupar DM2. Per això es fa una revisió sistemàtica de la literatura a les bases de dades PubMed, CINAHL i EMBASE seguint les pautes de PRISMA i es dissenya un estudi transversal en una població laboral activa de 59.042 treballadors espanyols de 20 a 65 anys. El disseny de l¿estudi, els procediments i la presentació d¿informes segueixen l¿orientació de la declaració STROBE sobre estudis observacionals. Els resultats de la revisió sistemàtica de 26 models predictius destaquen una gran heterogeneïtat als predictors de risc; hi ha un baix nivell d'informació i la majoria no han estat validats externament. Pel que fa a l'acord entre els puntuacions de risc, l'escala de puntuació de risc DETECT-2 classifica el 14,1% dels subjectes com d'alt risc, puntuació FINDRISC 20,8%, puntuació Cambridge 19,8%, puntuació AUSDRISK 26 ,4%, estudi EGAD 30,3%, estudi Hisayama 30,9%, la puntuació ARIC 6,3% i la puntuació ITD 3,1%. L¿acord més baix s¿observa entre l¿ITD i la puntuació derivada de l¿estudi NUDS (= 0,067). Les diferències en la incidència, la prevalença i el pes dels factors de risc de la diabetis semblen explicar les diferències de concordança entre les puntuacions. A l'estudi observacional, els barons presenten pitjors xifren als paràmetres clínics i analítics i quant als models d'estimació de risc de desenvolupament de DM2 es registren pitjors xifres en dones en incrementar-se l'edat, disminuir el nivell d'estudis, amb una classe social més desafavorida i amb feines de tipologia manual. En homes, hi ha nivells alts predominant estudis primaris, classe social més desafavorida i treball de caràcter manual. Es constata la influència de les variables sociolaborals i econòmiques, objectivant-se que a més edat i en disminuir el nivell d¿estudis s¿incrementa el risc. A la població d'estudi, hi ha un millor acord entre la puntuació derivada multiètnica (DETECT-2) i la puntuació derivada europea. Els models de risc s'han de dissenyar utilitzant dades de salut més fàcilment identificables i reproduïbles a la pràctica clínica. El nivell de risc de desenvolupament de DM2 resulta més elevat de l'esperat en una població sana, i es detecta sobre això la prevalença de paràmetres alterats pitjors resultats en homes respecte de les dones en les diferents variables antropomètriques i analítiques.