El nivell d'autoeficàcia i d'autocompassió del mestres i la seva relació amb les pràctiques inclusives

Abstract

Se revisa la literatura centrada en el análisis de las variables que inciden en las actitudes de los maestros en relación con la inclusión educativa, con el objetivo principal de comparar las puntuaciones de las variables de autoeficacia y autocompasión con las prácticas inclusivas, para obtener alguna relación entre ellas. Metodológicamente, se lleva a cabo a través de un análisis cuantitativo de tipo no experimental y descriptivo basado en nueve hipótesis con la misma variable dependiente: la inclusividad de las prácticas educativas y, por otra parte, las variables independientes son el nivel de autocompasión, el nivel de autoeficacia, la edad, el género, los años de experiencia, el número de alumnos, el nivel educativo y las horas de apoyo recibidas por otros maestros. Participa una muestra compuesta por 136 maestros tutores de primaria de centros públicos de Mallorca. La recogida de datos se basa en un cuestionario dividido en cuatro bloques: el primero recoge los datos referidos a sus características personales y contextuales, el segundo hace referencia a los ítems de autoeficacia de la escala de prácticas inclusivas de los maestros, el tercer bloque incluye las preguntas de la Self-compassion Scale (SCS), y el cuarto contiene las preguntas de la Guía para la evaluación de prácticas inclusivas (GEPIA). Tras el análisis estadístico llevado a cabo a través del SPSS v.15, aplicando pruebas para comprobar la normalidad, la significatividad y determinar la influencia estadística entre las variables independientes y dependientes, los resultados demuestran que las puntuaciones de prácticas inclusivas de los maestros aumentan cuando tienen niveles más altos de autocompasión y de autoeficacia, resultados que coinciden con investigaciones internacionales realizadas en otros contextos. Además, se observa que los hombres de la muestra ponen en práctica medidas significativamente más inclusivas que las mujeres, y estas muestran resultados significativamente más bajos que los hombres en autocompasión, autoamabilidad y mindfulness. Finalmente, los maestros de 1º de Educación Primaria muestran resultados significativamente más bajos que los de 3º de Educación Primaria en la concepción del tiempo del que disponen para aplicar prácticas inclusivas.

Es revisa la literatura centrada en l'anàlisi de les variables que incideixen en les actituds dels mestres en relació amb la inclusió educativa, amb l'objectiu principal de comparar les puntuacions de les variables d'autoeficàcia i autocompassió amb les pràctiques inclusives, per a obtenir alguna relació entre elles. Metodològicament, es duu a terme a través d'una anàlisi quantitativa de tipus no experimental i descriptiu basat en nou hipòtesis amb la mateixa variable dependent: la inclusivitat de les pràctiques educatives i, d'altra banda, les variables independents són el nivell d'autocompassió, el nivell d'autoeficàcia, l'edat, el gènere, els anys d'experiència, el nombre d'alumnes, el nivell educatiu i les hores de suport rebudes per altres mestres. Participa una mostra composta per 136 mestres tutors de primària de centres públics de Mallorca. La recollida de dades es basa en un qüestionari dividit en quatre blocs: el primer recull les dades referides a les seves característiques personals i contextuals, el segon fa referència als ítems d'autoeficàcia de l'escala de pràctiques inclusives dels mestres, el tercer bloc inclou les preguntes de la Self-compassion Scale (SCS), i el quart conté les preguntes de la Guia per a l'avaluació de pràctiques inclusives (GEPIA). Després de l'anàlisi estadística duta a terme a través del SPSS v.15, aplicant proves per a comprovar la normalitat, la rellevància i determinar la influència estadística entre les variables independents i dependents, els resultats demostren que les puntuacions de pràctiques inclusives dels mestres augmenten quan tenen nivells més alts d'autocompassió i d'autoeficàcia, resultats que coincideixen amb recerques internacionals realitzades en altres contextos. A més, s'observa que els homes de la mostra posen en pràctica mesures significativament més inclusives que les dones, i aquestes mostren resultats significativament més baixos que els homes en autocompassió, autoamabilitat i mindfulness. Finalment, els mestres de 1r d'Educació Primària mostren resultats significativament més baixos que els de 3r d'Educació Primària en la concepció del temps del qual disposen per a aplicar pràctiques inclusives.