Construcción de modelos pedagógicos en entornos virtuales de aprendizaje : propuesta institucional para la licenciatura de Trabajo Social en la Patagonia Austral

Abstract

Se analiza la construcción de modelos pedagógicos en Entornos Virtuales de Aprendizaje con el objetivo de generar una propuesta institucional para la Licenciatura de Trabajo Social en la Universidad Nacional de la Patagonia Austral (Argentina). Metodológicamente, se lleva a cabo a través de la estructura del método de análisis, diseño, desarrollo, implementación y evaluación (ADDIE), desde la perspectiva del campo de la Tecnología Educativa, basada en la formación virtual y la inclusión de estrategias innovadoras, con relación a la propuesta formativa vigente, junto a la incorporación de actividades de aprendizaje basadas en la experiencia pedagógica de la presencialidad. A partir del análisis de la propuesta de formación de la Licenciatura de Trabajo Social en la Universidad Nacional de la Patagonia Austral, resulta un modelo de diseño que contempla un Ciclo Inicial Bimodal, de manera que la cuestión diferencial de la investigación doctoral es revertir la implementación de la Licenciatura de Trabajo Social con tres cuatrimestres virtuales para llegar a la caracterización de un espacio formativo que combine experiencias de aprendizajes virtuales y presenciales. Como instrumentos de recolección de datos e información, se utilizan tres herramientas: análisis documental, entrevistas y grupos focales de trabajo formados por estudiantes y docentes de la Licenciatura de Trabajo Social. Los resultados evidencian, en la fase de análisis, que las actividades de las asignaturas virtuales propuestas por los docentes y las respuestas realizadas por los estudiantes no son significativas en términos de la formación para la intervención profesional, porque los estudiantes de Trabajo Social organizan la realización de las tareas de forma personal y con bastante grado de improvisación, decidiendo en cada momento el ritmo de trabajo, su precisión, la forma de presentación, etc. Sin embargo, se observa que el diálogo presencial promovido entre docentes y estudiantes permitió a este último grupo ir incorporando una dinámica del discurso oral que es esencial en la futura práctica profesional. Se concluye que el Ciclo Inicial Bimodal constituye el único ámbito educativo para el aprendizaje entre estudiantes físicamente distantes, ya que es un instrumento de mediación que posibilita una actividad pedagógica, presencial y virtual y, además, propone una estructura de acción didáctica específica, desde donde cada estudiante representa sus oportunidades y estrategias para el aprendizaje tecnológicamente y presencialmente mediado. Finalmente, se propone comparar estos resultados con experiencias en el campo de las Ciencias Sociales, que se hubieran generado de modelos que hayan pasado de una modalidad virtual a una bimodal, para cotejar resultados y estrategias con implicaciones diferentes.

S'analitza la construcció de models pedagògics en Entorns Virtuals d'Aprenentatge amb l'objectiu de generar una proposta institucional per a la Llicenciatura de Treball Social en la Universitat Nacional de la Patagònia Austral (l'Argentina). Metodològicament, es duu a terme a través de l'estructura del mètode d'anàlisi, disseny, desenvolupament, implementació i avaluació (ADDIE), des de la perspectiva del camp de la Tecnologia Educativa, basada en la formació virtual i la inclusió d'estratègies innovadores, en relació amb la proposta formativa vigent, al costat de la incorporació d'activitats d'aprenentatge basades en l'experiència pedagògica de la presencialitat. A partir de l'anàlisi de la proposta de formació de la Llicenciatura de Treball Social en la Universitat Nacional de la Patagònia Austral, resulta un model de disseny que contempla un Cicle Inicial Bimodal, de manera que la qüestió diferencial de la recerca doctoral és revertir la implementació de la Llicenciatura de Treball Social amb tres quadrimestres virtuals per a arribar a la caracterització d'un espai formatiu que combini experiències d'aprenentatges virtuals i presencials. Com a instruments de recol·lecció de dades i informació, s'utilitzen tres eines: anàlisi documental, entrevistes i grups focals de treball formats per estudiants i docents de la Llicenciatura de Treball Social. Els resultats evidencien, en la fase d'anàlisi, que les activitats de les assignatures virtuals propostes pels docents i les respostes realitzades pels estudiants no són significatives en termes de la formació per a la intervenció professional, perquè els estudiants de Treball Social organitzen la realització de les tasques de manera personal i amb bastant grau d'improvisació, decidint a cada moment el ritme de treball, la seva precisió, la forma de presentació, etc. No obstant això, s'observa que el diàleg presencial promogut entre docents i estudiants va permetre a aquest últim grup anar incorporant una dinàmica del discurs oral que és essencial en la futura pràctica professional. Es conclou que el Cicle Inicial Bimodal constitueix l'únic àmbit educatiu per a l'aprenentatge entre estudiants físicament distants, ja que és un instrument de mediació que possibilita una activitat pedagògica, presencial i virtual i, a més, proposa una estructura d'acció didàctica específica, des d'on cada estudiant representa les seves oportunitats i estratègies per a l'aprenentatge tecnològicament i presencial. Finalment, es proposa comparar aquests resultats amb experiències en el camp de les Ciències Socials, que s'haguessin generat de models que hagin passat d'una modalitat virtual a una bimodal, per a acarar resultats i estratègies amb implicacions diferents.