Espíritu hacker : empoderando ciudadanos digitales

Abstract

El número especial muestra estudios sobre el espíritu hacker en la educación para la ciudadanía producidos en España y en América Latina. Se entiende como movimiento hacker aquel que surgió con el desarrollo de las ciencias de la computación donde jóvenes estudiantes (particularmente del MIT/Boston), interesados en el desarrollo tecnológico, comenzaron a diseñar Nuevos programes y máquinas a través de un código ético basado en 7 pilares: libertad, pasión, apertura, valor social, cuidado, acción y creatividad. Además, esta ética hacker llevada al contexto educativo, implica la valoración de la autonomía, el protagonismo, el empoderamiento, la autoría y la producción lectiva y colaborativa. Este movimiento en torno a la cultura libre y el espíritu procomún digital (MCL) son fundamentales en el espíritu hacker, pero, a la vez, están en crisis por la proliferación de las llamadas fake news y el propio sistema capitalista. La educación juega un papel importante para enfrentar esta crisis, destacando puntos relevantes respecto a la interrelación entre ámbito educativo y movimiento hacker: en primer lugar, los hackers consideran que el acceso a los ordenadores y a cualquier cosa que pueda enseñar algo sobre el funcionamiento del mundo, debe ser ilimitado y total, induciendo a pensar en los movimientos en torno al software libre, al acceso abierto, la cultura de la mezcla, las posibilidades de los Recursos Educativos Abiertos... Otro importante punto por destacar es que un hacker toma parte activa en su grupo social y, por lo tanto, es un verdadero activista, fomentando trámites menos burocráticos, con libertad de circulación de la información y acceso a ella por cualquier persona. Finalmente, destaca que los hackers creen que los medios tecnológicos hoy ya permiten potencialmente (en realidad, desde su creación) otra forma descentralizada y colaborativa de aprendizaje y producción, que, todavía, no se ha reconocido como una prioridad dentro y fuera de las instituciones educacionales. Se concluye que el conjunto de artículos que conforman el monográfico posibilita una mirada más amplia del fenómeno denominado "Espíritu hacker" y con él imaginar cómo es posible "empoderar ciudadanos digitales" en esos espacios digitales de experimentación.

El número especial mostra estudis sobre l'esperit hacker en l'educació per a la ciutadania produïts a Espanya i a Amèrica Llatina. S'entén com a moviment hacker aquell que va sorgir amb el desenvolupament de les ciències de la computació on joves estudiants (particularment del MIT/Boston), interessats en el desenvolupament tecnològic, van començar a dissenyar Nous programis i màquines a través d'un codi ètic basat en 7 pilars: llibertat, passió, obertura, valor social, compte, acció i creativitat. A més, aquesta ètica hacker portada al context educatiu, implica la valoració de l'autonomia, el protagonisme, l'apoderament, l'autoria i la producció lectiva i col·laborativa. Aquest moviment entorn de la cultura lliure i l'esperit procomú digital (MCL) són fonamentals en l'esperit hacker, però, alhora, estan en crisi per la proliferació de les anomenades fake news i el propi sistema capitalista. L'educació juga un paper important per a enfrontar aquesta crisi, destacant punts rellevants respecte a la interrelació entre àmbit educatiu i moviment hacker: en primer lloc, els hackers consideren que l'accés als ordinadors i a qualsevol cosa que pugui ensenyar alguna cosa sobre el funcionament del món, ha de ser il·limitat i total, induint a pensar en els moviments entorn del programari lliure, a l'accés obert, la cultura de la mescla, les possibilitats dels Recursos Educatius Oberts... Un altre important punt per destacar és que un hacker pren part activa en el seu grup social i, per tant, és un veritable activista, fomentant tràmits menys burocràtics, amb llibertat de circulació de la informació i accés a ella per qualsevol persona. Finalment, destaca que els hackers creuen que els mitjans tecnològics avui ja permeten potencialment (en realitat, des de la seva creació) una altra forma descentralitzada i col·laborativa d'aprenentatge i producció, que, encara, no s'ha reconegut com una prioritat dins i fora de les institucions educacionals. Es conclou que el conjunt d'articles que conformen el monogràfic possibilita una mirada més àmplia del fenomen denominat "Esperit hacker" i amb ell imaginar com és possible "empoderar ciutadans digitals" en aquests espais digitals d'experimentació.