Fotografía y educación en la prensa de guerra republicana en España (1936-1939)

Abstract

Se analiza la prensa de guerra o prensa de trincheras ilustrada publicada por el ejército republicano en España durante la Guerra Civil, con el objetivo de conocer la utilización de la imagen para la educación y para influir en los soldados republicanos. Se aporta un enfoque innovador respecto a estudios anteriores del tema, al analizar los usos de la imagen en este tipo de prensa como recurso educativo, usado por el propio gobierno republicano, para influir en sus combatientes ideológica y moralmente. Como metodología se utiliza el análisis histórico adaptado al campo de la historia de la educación, junto con aportaciones de otras disciplinas como la sociología o la semiótica para la interpretación de las fotografías. La importancia de las fotografías como método de enseñanza radica en el hecho de que gran parte de los soldados eran analfabetos, por lo que éstas eran expresamente diseñadas y seleccionadas para producir un efecto concreto. Se analiza el hecho de que las fotografías son manifestaciones subjetivas de la realidad, ya que, a pesar de tener apariencia de veracidad, son textos visuales que muestran un momento que el fotógrafo, o quien encargó la fotografía, decidió inmortalizar y que, en muchas ocasiones, estaba teatralizado o coreografiado para transmitir una determinada visión de la realidad. Como fuentes históricas se consultan las publicaciones sin periodicidad diaria y cuyo contenido superaba el 15% de ilustración, así como documentos oficiales, especialmente decretos de la época. Los resultados revelan que la fotografía de temática educativa y cultural aparecida en la prensa de guerra permite conocer qué estrategias visuales se diseñaron para promocionar determinados valores y actitudes entre los soldados republicanos. Como conclusión, se destaca que se crearon discursos visuales que vinculaban la capacitación cultural de los soldados con su capacitación política, moral y militar.

S'analitza la premsa de guerra o premsa de trinxeres il·lustrada publicada per l'exèrcit republicà a Espanya durant la Guerra Civil, amb l'objectiu de conèixer la utilització de la imatge per a l'educació i per a influir en els soldats republicans. S'aporta un enfocament innovador respecte a estudis anteriors del tema, en analitzar els usos de la imatge en aquesta mena de premsa com a recurs educatiu, usat pel mateix govern republicà, per a influir en els seus combatents ideològicament i moral. Com a metodologia s'utilitza l'anàlisi històrica adaptada al camp de la història de l'educació, juntament amb aportacions d'altres disciplines com la sociologia o la semiòtica per a la interpretació de les fotografies. La importància de les fotografies com a mètode d'ensenyament radica en el fet que gran part dels soldats eren analfabets, per la qual cosa aquestes eren expressament dissenyades i seleccionades per a produir un efecte concret. S'analitza el fet que les fotografies són manifestacions subjectives de la realitat, ja que, malgrat tenir aparença de veracitat, són textos visuals que mostren un moment que el fotògraf, o qui va encarregar la fotografia, va decidir immortalitzar i que, en moltes ocasions, estava teatralitzat o coreografiat per a transmetre una determinada visió de la realitat. Com a fonts històriques es consulten les publicacions sense periodicitat diària i el contingut de la qual superava el 15% d'il·lustració, així com documents oficials, especialment decrets de l'època. Els resultats revelen que la fotografia de temàtica educativa i cultural apareguda en la premsa de guerra permet conèixer quines estratègies visuals es van dissenyar per a promocionar determinats valors i actituds entre els soldats republicans. Com a conclusió, es destaca que es van crear discursos visuals que vinculaven la capacitació cultural dels soldats amb la seva capacitació política, moral i militar.