Les polítiques locals de joventut a les Illes Balears

Abstract

Se analizan las políticas de juventud de los municipios de las Islas Baleares, con el objetivo de conocer porqué no resultan efectivas. Se aplica una metodología doble, en primer lugar se hace un estudio de los datos geográficos y territoriales y se realizan encuestas telefónicas a los responsables de juventud de los ayuntamientos de Baleares; en segundo lugar se lleva a cabo un estudio cualitativo a través de entrevistas a diferentes personas con una amplia trayectoria en la materia. Se analizan los ámbitos de implementación de las políticas de juventud, destacando el deportivo, el educativo, el de participación o el de cohesión social, entre otros. Respecto a los planes locales de juventud, se señala que un 88% de los municipios carecen de él y que, en el caso del 5% que sí lo tiene, no todos son públicos. Se analizan las funciones del personal de juventud en los ayuntamientos, llegando a establecer cuatro categorías profesionales: personal técnico, de coordinación, de dinamización y de información juvenil. Así mismo, se apunta que el 94,6% de los ayuntamientos cuentan con una regidoría de juventud, aunque en la mayoría de los casos es compartida con otras áreas, como deportes, fiestas o educación. En relación con la cuestión presupuestaria se señala que el 75,8% de los municipios tiene un presupuesto específico para juventud, aunque las encuestas resaltan que éste es insuficiente. Finalmente, se analiza el nivel de institucionalización de las políticas locales de juventud, afirmando que los municipios más pequeños son los que presentan un índice de institucionalización menor. Como conclusión se presenta una propuesta de intervención con 21 recomendaciones para el desarrollo de las políticas locales de juventud en Baleares.

S'analitzen les polítiques de joventut dels municipis de les Illes Balears, amb l'objectiu de conèixer perquè no resulten efectives. S'aplica una metodologia doble, en primer lloc, es fa un estudi de les dades geogràfiques i territorials i es realitzen enquestes telefòniques als responsables de joventut dels ajuntaments de Balears; en segon lloc, es duu a terme un estudi qualitatiu a través d'entrevistes a diferents persones amb una àmplia trajectòria en la matèria. S'analitzen els àmbits d'implementació de les polítiques de joventut, destacant l'esportiu, l'educatiu, el de participació o el de cohesió social, entre altres. Respecte als plans locals de joventut, s'assenyala que un 88% dels municipis manquen d'ell i que, en el cas del 5% que sí que el té, no tots són públics. S'analitzen les funcions del personal de joventut als ajuntaments, arribant a establir quatre categories professionals: personal tècnic, de coordinació, de dinamització i d'informació juvenil. Així mateix, s'apunta que el 94,6% dels ajuntaments compten amb una regidoria de joventut, encara que en la majoria dels casos és compartida amb altres àrees, com a esports, festes o educació. En relació amb la qüestió pressupostària s'assenyala que el 75,8% dels municipis té un pressupost específic per a joventut, encara que les enquestes ressalten que aquest és insuficient. Finalment, s'analitza el nivell d'institucionalització de les polítiques locals de joventut, afirmant que els municipis més petits són els que presenten un índex d'institucionalització menor. Com a conclusió es presenta una proposta d'intervenció amb 21 recomanacions per al desenvolupament de les polítiques locals de joventut a Balears.