L¿aprenentatge cooperatiu i el disseny universal d¿aprenentatge com a mesures d¿atenció a la diversitat

Abstract

Se presentan dos metodologías de educación inclusiva, Aprendizaje Cooperativo (AC) y Diseño Universal del Aprendizaje (DUA), y se describe un caso de aplicación en un aula de sexto de educación infantil. En primer lugar se analiza la importancia de la educación inclusiva, como la manera de asegurar que todos los alumnos, independientemente de sus características (personales, psicológicas o sociales), reciben una educación y, al mismo tiempo, reconoce el valor de la diversidad. El método del Aprendizaje Cooperativo permite trabajar la interacción entre los alumnos de manera inclusiva, ya que todos los miembros que componen el grupo del trabajo se muestran igual de necesarios para alcanzar el objetivo común. Por otro lado, el Diseño Universal del Aprendizaje proporciona al alumno diferentes medios para expresarse y actuar respecto a la información que recibe, generando procesos pedagógicos adaptables a las necesidades y ritmos de cada estudiante. La experiencia de aplicación de estas dos metodologías tiene lugar en un aula de sexto curso de educación infantil de un centro de Ibiza, formada por 20 alumnos con necesidades educativas especiales (trastorno de atención, dificultades de aprendizaje, dislexia, o trastorno del espectro autista entre otros). Los alumnos son divididos en grupos de 4 o 5 miembros, de manera que en todos los grupos se daban los diferentes perfiles y necesidades: los alumnos que necesitaban más ayuda, los que podían ofrecerla y el resto. Para la implementación del trabajo cooperativo se establecen tres ámbitos de intervención: en el primero se recogen las actividades orientadas a la cohesión del grupo (conocerse, apreciarse, confiar, comunicarse...), en el segundo se llevan a cabo las actividades de trabajo en grupo para la adquisición de competencias y saberes básicos, y en el tercero se describen los objetivos, se distribuyen las tareas y se lleva a cabo la evaluación, de la cual se hace partícipes a los propios alumnos. Como conclusión, se subraya la importancia de que la educación inclusiva deba implicar a todos los miembros de la comunidad educativa, como alumnos, docentes o familias.

Es presenten dues metodologies d'educació inclusiva, Aprenentatge Cooperatiu (AC) i Disseny Universal de l'Aprenentatge (DUA), i es descriu un cas d'aplicació en una aula de sisè d'educació infantil. En primer lloc, s'analitza la importància de l'educació inclusiva, com la manera d'assegurar que tots els alumnes, independentment de les seves característiques (personals, psicològiques o socials), reben una educació i, al mateix temps, reconeix el valor de la diversitat. El mètode de l'Aprenentatge Cooperatiu permet treballar la interacció entre els alumnes de manera inclusiva, ja que tots els membres que componen el grup del treball es mostren igual de necessaris per a assolir l'objectiu comú. D'altra banda, el Disseny Universal de l'Aprenentatge proporciona a l'alumne diferents mitjans per a expressar-se i actuar respecte a la informació que rep, generant processos pedagògics adaptables a les necessitats i ritmes de cada estudiant. L'experiència d'aplicació d'aquestes dues metodologies té lloc en una aula de sisè curs d'educació infantil d'un centre d'Eivissa, formada per 20 alumnes amb necessitats educatives especials (trastorn d'atenció, dificultats d'aprenentatge, dislèxia o trastorn de l'espectre autista entre d'altres). Els alumnes són dividits en grups de 4 o 5 membres, de manera que en tots els grups es donaven els diferents perfils i necessitats: els alumnes que necessitaven més ajuda, els que podien oferir-la i la resta. Per a la implementació del treball cooperatiu s'estableixen tres àmbits d'intervenció: en el primer es recullen les activitats orientades a la cohesió del grup (conèixer-se, apreciar-se, confiar, comunicar-se...), en el segon es duen a terme les activitats de treball en grup per a l'adquisició de competències i sabers bàsics, i en el tercer es descriuen els objectius, es distribueixen les tasques i es duu a terme l'avaluació, de la qual es fa partícips als mateixos alumnes. Com a conclusió, se subratlla la importància que l'educació inclusiva ha d'implicar a tots els membres de la comunitat educativa, com alumnes, docents o famílies.