Infants i adolescents migrants no acompanyats i el seu dret a la protecció

Abstract

Se presenta la situación de los menores migrantes no acompañados que llegan a Mallorca y de las actuaciones que se llevan a cabo desde las administraciones públicas. Se establecen tres perfiles según sus características y motivaciones para la migración: en el grupo I se engloban los menores que salen de sus países con un proyecto claro y que mantienen vínculos con sus familias, buscan la regularización y la inserción laboral a fin de poder enviar dinero a sus familias; en el grupo II se sitúan los menores sin un proyecto migratorio claro y sin relación con sus lugares o familias de origen; y del grupo III forman parte los menores que igualmente parten sin un proyecto y sin mantener relaciones con sus familias, pero a los que se añaden problemas de salud mental, comportamientos agresivos y delincuencia. Se presentan datos estadísticos de la llegada de menores no acompañados a Mallorca en los últimos años, señalando una clara tendencia al alza. En este aspecto se señala que la guerra de Ucrania ha hecho que aumente considerablemente el número de menores que migran solos y ha cambiado el perfil de éstos. Tradicionalmente, el perfil que más habitualmente llegaba a Mallorca era el de jóvenes de género masculino, de entre 15 y 17 años y procedentes de África, especialmente de Argelia. En cambio, desde Ucrania llegan tanto hombres como mujeres y de edades comprendidas entre los 3 y los 17 años. A continuación se detalla la labor del Instituto Mallorquín de Asuntos Sociales (IMAS) y los diferentes programas o iniciativas que pone en marcha: la acogida residencial, el programa ACOTE de acogida familiar, la Red de Emancipación, asistencia jurídica, etc. Así mismo, se describe el proceso de llegada y acogida de una joven de 16 años de Burkina Faso, como ejemplo de integración. Como conclusión se resalta el hecho de que la atención a menores migrantes no acompañados debe abordarse desde la interdisciplinariedad, a fin de cubrir de manera integral sus necesidades: jurídicas, educativas, lingüísticas, de ocupación, médicas, etc.

Es presenta la situació dels menors migrants no acompanyats que arriben a Mallorca i de les actuacions que es duen a terme des de les administracions públiques. S'estableixen tres perfils segons les seves característiques i motivacions per a la migració: en el grup I s'engloben els menors que surten dels seus països amb un projecte clar i que mantenen vincles amb les seves famílies, busquen la regularització i la inserció laboral a fi de poder enviar diners a les seves famílies; en el grup II se situen els menors sense un projecte migratori clar i sense relació amb els seus llocs o famílies d'origen; i del grup III formen part els menors que igualment parteixen sense un projecte i sense mantenir relacions amb les seves famílies, però als quals s'afegeixen problemes de salut mental, comportaments agressius i delinqüència. Es presenten dades estadístiques de l'arribada de menors no acompanyats a Mallorca en els últims anys, assenyalant una clara tendència a l'alça. En aquest aspecte s'assenyala que la guerra d'Ucraïna ha fet que augmenti considerablement el nombre de menors que migren sols i ha canviat el perfil d'aquests. Tradicionalment, el perfil que més habitualment arribava a Mallorca era el de joves de gènere masculí, d'entre 15 i 17 anys i procedents d'Àfrica, especialment d'Algèria. En canvi, des d'Ucraïna arriben tant homes com dones i d'edats compreses entre els 3 i els 17 anys. A continuació es detalla la labor de l'Institut Mallorquí d'Assumptes Socials (IMAS) i els diferents programes o iniciatives que posa en marxa: l'acolliment residencial, el programa ACOTE d'acolliment familiar, la Xarxa d'Emancipació, assistència jurídica, etc. Així mateix, es descriu el procés d'arribada i acolliment d'una jove de 16 anys de Burkina Faso, com a exemple d'integració. Com a conclusió es ressalta el fet que l'atenció a menors migrants no acompanyats ha d'abordar-se des de la interdisciplinarietat, a fi de cobrir de manera integral les seves necessitats: jurídiques, educatives, lingüístiques, d'ocupació, mèdiques, etc.