Retalls de paper pintat : el llegat pedagògic de Pierre Duquet

Abstract

Se pone en valor el legado pedagógico de Pierre Duquet (1918¿1998), uno de los más influyentes educadores de arte franceses del siglo XX, cuya obra, no obstante, quedó relegada hacia finales de siglo. En 2014, a raíz de una exposición sobre Henri Matisse y el uso de la técnica del papel recortado organizada en la Tate Modern de Londres y en el Museo de Arte Moderno (MoMa) de Nueva York, se vuelve a considerar la práctica del dibujo con tijeras como una experiencia pedagógica y se integra de nuevo en la práctica escolar. Se destaca especialmente el manual ¿L¿enfant imagier. Découpages-collages¿ (1956) como la obra más relevante de Duquet, traducida al español como ¿Los recortes pegados en el arte infantil¿. En ella se recogen una relación de experiencias didácticas llevadas a cabo por el autor en la escuela comunal de Creuse (Francia). Está enfocada al trabajo con niños de hasta 10 años, lo que se considera la etapa de las creaciones espontáneas, y propone un programa progresivo de prácticas artísticas que culminan con el collage y sus derivados, como la técnica del recorte y el dibujo con tijeras, los vitrales de papel, el uso de materiales textiles o el collage indirecto. Con todo ello venía a reafirmar su idea de que el arte se aprende a través de la práctica del propio arte. No obstante, hacia finales del siglo XX se impuso un nuevo modelo didáctico que abogaba por el dibujo de memoria y por liberar a los alumnos de las influencias externas, relegando en gran medida la pedagogía de Duquet. Finalmente, se apunta que aunque en la actualidad ha sido parcialmente recuperado, las técnicas del dibujo recortado siguen ocupando un segundo plano.

Es posa en valor el llegat pedagògic de Pierre Duquet (1918¿1998), un dels més influents educadors d'art francesos del segle XX, l'obra del qual, no obstant això, va quedar relegada cap a finals de segle. En 2014, arran d'una exposició sobre Henri Matisse i l'ús de la tècnica del paper retallat organitzada en la Tate Modern de Londres i en el Museu d'Art Modern (MoMa) de Nova York, es torna a considerar la pràctica del dibuix amb tisores com una experiència pedagògica i s'integra de nou en la pràctica escolar. Es destaca especialment el manual "L'enfant imagier. Découpages-collages" (1956) com l'obra més rellevant de Duquet, traduïda a l'espanyol com "Les retallades pegades en l'art infantil". En ella es recullen una relació d'experiències didàctiques dutes a terme per l'autor a l'escola comunal de Creuse (França). Està enfocada al treball amb nens de fins a 10 anys, la qual es considera l'etapa de les creacions espontànies, i proposa un programa progressiu de pràctiques artístiques que culminen amb el collage i els seus derivats, com la tècnica de la retallada i el dibuix amb tisores, els vitralls de paper, l'ús de materials tèxtils o el collage indirecte. Amb tot això venia a reafirmar la seva idea que l'art s'aprèn a través de la pràctica del mateix art. No obstant això, cap a finals del segle XX es va imposar un nou model didàctic que advocava pel dibuix de memòria i per alliberar els alumnes de les influències externes, relegant en gran manera la pedagogia de Duquet. Finalment, s'apunta que encara que en l'actualitat ha estat parcialment recuperat, les tècniques del dibuix retallat continuen ocupant un segon pla.