Entornos personales de aprendizaje como marco de la educación flexible : explorando consensos, enunciando preguntas y marcando desafíos

Abstract

Se analiza el estado de la cuestión de los Entornos Personales de Aprendizaje (EPA) mediante un panel de expertos que desarrollan mapas conceptuales colaborativos mientras discuten sobre tres preguntas que muestran los acuerdos, el estado actual y el futuro de los EPA. A pesar de la abundancia de literatura sobre EPA y que la crisis Covid-19 plantea un escenario educativo que los use, parece que falta un nivel de discusión fluida y contextualizada que complemente estas revisiones. Esto es lo que pretende el estudio. Metodológicamente se trata de una investigación participativa de un grupo focal que pone en valor la interpretación de los sujetos en base a su experiencia. La muestra se compone de 17 expertos en EPA del ámbito educativo de 8 países del mundo y una persona que modera el debate. La discusión se desarrolla a través de videoconferencia y se articula a través de 3 preguntas (qué se sabe de los EPA, cuáles son los aspectos más difíciles, qué retos plantean) que se abordan a través de 3 mapas mentales colaborativos. Los resultados se componen de los conceptos consensuados en los mapas mentales para cada pregunta. Se concluye que los resultados ofrecen perspectivas para comprender el estado de la cuestión y el futuro de los EPA y que la conversación proporciona líneas a seguir para seguir la investigación y desarrollo de los EPA. Así pues, se considera conseguido el análisis del estado de la cuestión de los EPA y se espera que las líneas a seguir, las guías, se materialicen en la práctica educativa.

S¿analitza l¿estat de la qüestió dels Entorns Personals d¿Aprenentatge (EPA) a través d¿un panell d¿experts que desenvolupen mapes conceptuals col·laboratius mentre discuteixen sobre tres preguntes que mostren els acords, l¿estat actual i el futur dels EPA. Tot i l'abundància de literatura sobre EPA i que la crisi Covid-19 planteja un escenari educatiu que els faci servir, sembla que falta un nivell de discussió fluida i contextualitzada que complementi aquestes revisions. Això és el que pretén l'estudi. Metodològicament es tracta d'una investigació participativa d'un grup focal que posa en valor la interpretació que fan els subjectes sobre la base de la seva experiència. La mostra està formada per 17 experts en EPA de l'àmbit educatiu de 8 països del món i una persona que modera el debat. La discussió es desenvolupa a través de videoconferència i s'articula a través de tres preguntes (què se sap dels EPA, quins són els aspectes més difícils, quins reptes plantegen) que s'aborden a través de tres mapes mentals col·laboratius. Els resultats es componen dels conceptes consensuats als mapes mentals per a cada pregunta. Es conclou que els resultats ofereixen perspectives per comprendre l'estat de la qüestió i el futur dels EPA i que la conversa proporciona línies a seguir per seguir la investigació i el desenvolupament dels EPA. Així, doncs, es considera aconseguit l'anàlisi de l'estat de la qüestió dels EPA i s'espera que les línies a seguir, les guies, es materialitzin a la pràctica educativa.