Resistir, alinear o adherir. Los centros educativos y las familias ante las BigTech y sus plataformas educativas digitales

Abstract

Se identifican los distintos posicionamientos sobre el proceso de incorporación de Plataformas Educativas Digitales comerciales en el sistema educativo público catalán, tanto por parte del profesorado como de las familias del alumnado, con el objetivo de realizar un análisis sobre su uso en las discusiones y trabajos sobre cultura hacker. Metodológicamente, se lleva a cabo a través de un estudio mixto que combina instrumentos cualitativos y cuantitativos. En la fase cualitativa se desarrollan entrevistas semiestructuradas en cuatro bloques temáticos (características del centro educativo, proceso de adopción de las Plataformas Educativas Digitales, su utilización específica y acciones sobre los datos de profesorado y alumnado) a una muestra de 6 centros públicos de educación primaria y secundaria obligatoria de Cataluña seleccionados según criterios de heterogeneidad basados en: distribución geográfica, composición social y tipo de Plataformas Educativas Digitales. Posteriormente, las entrevistas fueron transcritas literalmente en su totalidad, anonimizadas y codificadas por el software ATLAS.ti, versión web, dando lugar a tres categorías centrales: la resistencia, la alineación y la adhesión. En cuanto a la fase cuantitativa, se elaboró mediante la respuesta en línea, a través de redes sociales, de un cuestionario compuesto por preguntas de tipo sociodemográfico, sobre el conocimiento, las opiniones y preocupaciones alrededor de las Plataformas Educativas Digitales, así como también sobre el acompañamiento parental en su utilización, a una muestra de 2112 personas pertenecientes a familias de alumnado escolarizado en primaria o secundaria obligatoria en algún centro público de Cataluña. A través de la recogida de datos, se identifican tres tipos ideales de respuesta: la resistencia activa, la alineación instrumental y la adhesión acrítica. Respecto a la resistencia activa, se observa que el posicionamiento mayoritario ha sido el referente a la dificultad de mantener iniciativas no comerciales en un entorno de intensa actividad de las BigTech, como viene siendo el ámbito educativo. En cuanto a la alineación instrumental, se evidencia la enorme capacidad de las BigTech para proporcionar herramientas a centros de características muy diversas. Sin embargo, respecto a la adhesión acrítica, se observa que la comodidad en el uso de determinadas herramientas puede neutralizar cualquier reflexión crítica sobre sus propias características. Finalmente, el cuestionario realizado a las familias refleja que la firma de un consentimiento es su única vía de expresión con relación al tipo de Plataformas Educativas Digitales que ha elegido el centro educativo de sus hijos/as, sin que esto implique un conocimiento significativo de la herramienta. Se concluye que el proceso de intensificación en el uso de las Plataformas Educativas Digitales deben entenderse teniendo en cuenta los contextos educativos en los que se materializa.

S'identifiquen els diferents posicionaments sobre el procés d'incorporació de Plataformes Educatives Digitals comercials en el sistema educatiu públic català, tant per part del professorat com de les famílies de l'alumnat, amb l'objectiu de realitzar una anàlisi sobre el seu ús en les discussions i treballs sobre cultura hacker. Metodològicament, es duu a terme a través d'un estudi mixt que combina instruments qualitatius i quantitatius. En la fase qualitativa es desenvolupen entrevistes semiestructurades en quatre blocs temàtics (característiques del centre educatiu, procés d'adopció de les Plataformes Educatives Digitals, la seva utilització específica i accions sobre les dades de professorat i alumnat) a una mostra de 6 centres públics d'educació primària i secundària obligatòria de Catalunya seleccionats segons criteris d'heterogeneïtat basats en: distribució geogràfica, composició social i tipus de Plataformes Educatives Digitals. Posteriorment, les entrevistes van ser transcrites literalment íntegrament, anonimitzades i codificades pel programari ATLES.tu, versió web, donant lloc a tres categories centrals: la resistència, l'alineació i l'adhesió. Quant a la fase quantitativa, es va elaborar mitjançant la resposta en línia, a través de xarxes socials, d'un qüestionari compost per preguntes de tipus sociodemogràfic, sobre el coneixement, les opinions i preocupacions al voltant de les Plataformes Educatives Digitals, i també sobre l'acompanyament parental en la seva utilització, a una mostra de 2112 persones pertanyents a famílies d'alumnat escolaritzat en primària o secundària obligatòria en algun centre públic de Catalunya. A través de la recollida de dades, s'identifiquen tres tipus ideals de resposta: la resistència activa, l'alineació instrumental i l'adhesió acrítica. Respecte a la resistència activa, s'observa que el posicionament majoritari ha estat el referent a la dificultat de mantenir iniciatives no comercials en un entorn d'intensa activitat de les BigTech, com és l'àmbit educatiu. Quant a l'alineació instrumental, s'evidencia l'enorme capacitat de les BigTech per a proporcionar eines a centres de característiques molt diverses. No obstant això, respecte a l'adhesió acrítica, s'observa que la comoditat en l'ús de determinades eines pot neutralitzar qualsevol reflexió crítica sobre les seves pròpies característiques. Finalment, el qüestionari realitzat a les famílies reflecteix que la signatura d'un consentiment és la seva única via d'expressió en relació amb el tipus de Plataformes Educatives Digitals que ha triat el centre educatiu dels seus fills/as, sense que això impliqui un coneixement significatiu de l'eina. Es conclou que el procés d'intensificació en l'ús de les Plataformes Educatives Digitals han d'entendre's tenint en compte els contextos educatius en els quals es materialitza.