Marco de competencias para el análisis de hackatones cívicas de transformación educativa
Texto completo:
https://www.edutec.es/revista/in ...Ver/ Abrir
Nivel Educativo:
Tipo Documental:
Artículo de revistaEstadísticas:
Ver Estadísticas de usoMetadatos:
Mostrar el registro completo del ítemFecha:
2022Publicado en:
Edutec : revista electrónica de tecnología educativa. 2022, n. 82, n. especial ; p. 09-28Resumen:
Se presenta un estado de la cuestión sobre las hackatones cívicas de transformación educativa con el objetivo de aportar a los activistas, impulsores e investigadores un marco propicio para la reflexión, organización y evaluación de la ética hacker. Metodológicamente, se lleva a cabo a través de una aproximación descriptiva-interpretativa, de investigación mixta, concretada en tres campos de trabajo secuenciales: Estudio 1-EDhack Raval (perspectiva sociocrítica participante llevada a cabo en el barrio del Raval de Barcelona, la Fundación Tot Raval y la Fundación Bofill durante el año 2018), Estudio 2- EDhack Girona (perspectiva sociocrítica no participante desde el área de Juventud del Ayuntamiento de Girona durante el año 2019) y Estudio 3-MIT Media Lab (observación interpretativa en el contexto MIT Media Lab, en Massachusetts, como ecosistema hacker más innovador a nivel internacional, llevado a cabo durante el año 2020). Dada la alta involucración con el objeto de estudio, siendo los investigadores parte implicada en la organización de las hackatones, se ha analizado mediante un progresivo alejamiento respecto al objeto de estudio en favor de una mayor objetividad. Así, los resultados reflejan en el Estudio 1 que las hackatones cívicas de transformación educativa pueden tener un impacto real a través de sus prototipos, del aprendizaje y de los vínculos sociales que se generan en la participación, apuntando a tres razones principales que condicionan el éxito de las soluciones creadas: (1) el carácter efímero de los equipos, (2) la brevedad intensiva del formato y (3) la carencia de ciertas habilidades para la construcción de soluciones. Respecto al Estudio 2, se implementaron instrumentos destinados a capturar el impacto socioeducativo en los 3 ámbitos que emergieron del primer estudio: autoeficacia creativa (AEC), autopercepción de destrezas de colaboración (ADC) y capital social (CS). Por tanto, en este caso los resultados evidencian 4 conclusiones: (1) no se puede confirmar la capacidad de las hackatones cívicas de transformación educativa para desarrollar las competencias de los participantes, (2) la autoeficacia creativa y la autopercepción de destrezas de colaboración de los participantes fueron factores que incidían en el rendimiento de los equipos, (3) el capital social aumentó, pero no incidió en el rendimiento individual ni colectivo y (4) se observa una polarización entre los participantes finalistas y no finalistas en las tres variables. Finalmente, en el Estudio 3, basado en la inmersión internacional de Boston, permite contrastar estos resultados con otros contextos y personas referentes en el ámbito de las hackatones cívicas de transformación educativa, dando como resultado, por una parte, la necesidad de profundizar la investigación en el ámbito del crecimiento personal, especialmente en los valores de la diversidad y colectividad y, por otra, la necesidad de desarrollar sistemas que mejoren la evaluación y reflexión en su organización y evaluación. Se concluye que esta investigación debe ser una herramienta viva, aplicando mejoras iterativas a partir de futuras investigaciones.
Se presenta un estado de la cuestión sobre las hackatones cívicas de transformación educativa con el objetivo de aportar a los activistas, impulsores e investigadores un marco propicio para la reflexión, organización y evaluación de la ética hacker. Metodológicamente, se lleva a cabo a través de una aproximación descriptiva-interpretativa, de investigación mixta, concretada en tres campos de trabajo secuenciales: Estudio 1-EDhack Raval (perspectiva sociocrítica participante llevada a cabo en el barrio del Raval de Barcelona, la Fundación Tot Raval y la Fundación Bofill durante el año 2018), Estudio 2- EDhack Girona (perspectiva sociocrítica no participante desde el área de Juventud del Ayuntamiento de Girona durante el año 2019) y Estudio 3-MIT Media Lab (observación interpretativa en el contexto MIT Media Lab, en Massachusetts, como ecosistema hacker más innovador a nivel internacional, llevado a cabo durante el año 2020). Dada la alta involucración con el objeto de estudio, siendo los investigadores parte implicada en la organización de las hackatones, se ha analizado mediante un progresivo alejamiento respecto al objeto de estudio en favor de una mayor objetividad. Así, los resultados reflejan en el Estudio 1 que las hackatones cívicas de transformación educativa pueden tener un impacto real a través de sus prototipos, del aprendizaje y de los vínculos sociales que se generan en la participación, apuntando a tres razones principales que condicionan el éxito de las soluciones creadas: (1) el carácter efímero de los equipos, (2) la brevedad intensiva del formato y (3) la carencia de ciertas habilidades para la construcción de soluciones. Respecto al Estudio 2, se implementaron instrumentos destinados a capturar el impacto socioeducativo en los 3 ámbitos que emergieron del primer estudio: autoeficacia creativa (AEC), autopercepción de destrezas de colaboración (ADC) y capital social (CS). Por tanto, en este caso los resultados evidencian 4 conclusiones: (1) no se puede confirmar la capacidad de las hackatones cívicas de transformación educativa para desarrollar las competencias de los participantes, (2) la autoeficacia creativa y la autopercepción de destrezas de colaboración de los participantes fueron factores que incidían en el rendimiento de los equipos, (3) el capital social aumentó, pero no incidió en el rendimiento individual ni colectivo y (4) se observa una polarización entre los participantes finalistas y no finalistas en las tres variables. Finalmente, en el Estudio 3, basado en la inmersión internacional de Boston, permite contrastar estos resultados con otros contextos y personas referentes en el ámbito de las hackatones cívicas de transformación educativa, dando como resultado, por una parte, la necesidad de profundizar la investigación en el ámbito del crecimiento personal, especialmente en los valores de la diversidad y colectividad y, por otra, la necesidad de desarrollar sistemas que mejoren la evaluación y reflexión en su organización y evaluación. Se concluye que esta investigación debe ser una herramienta viva, aplicando mejoras iterativas a partir de futuras investigaciones.
Leer menosEs presenta un estat de la qüestió sobre les hackatones cíviques de transformació educativa amb l'objectiu d'aportar als activistes, impulsors i investigadors un marc propici per a la reflexió, organització i avaluació de l'ètica hacker. Metodològicament, es duu a terme a través d'una aproximació descriptiva-interpretativa, de recerca mixta, concretada en tres camps de treball seqüencials: Estudi 1-EDhack Raval (perspectiva sociocrítica participant duta a terme en el barri del Raval de Barcelona, la Fundació Tot Raval i la Fundació Bofill durant l'any 2018), Estudi 2- EDhack Girona (perspectiva sociocrítica no participant des de l'àrea de Joventut de l'Ajuntament de Girona durant l'any 2019) i Estudi 3-MIT Mitjana Lab (observació interpretativa en el context MIT Mitjana Lab, a Massachusetts, com a ecosistema hacker més innovador en l'àmbit internacional, dut a terme durant l'any 2020). Donada l'alta involucració amb l'objecte d'estudi, sent els investigadors part implicada en l'organització de les hackatones, s'ha analitzat mitjançant un progressiu allunyament respecte a l'objecte d'estudi en favor d'una major objectivitat. Així, els resultats reflecteixen en l'Estudi 1 que les hackatones cíviques de transformació educativa poden tenir un impacte real a través dels seus prototips, de l'aprenentatge i dels vincles socials que es generen en la participació, apuntant a tres raons principals que condicionen l'èxit de les solucions creades: (1) el caràcter efímer dels equips, (2) la brevetat intensiva del format i (3) la manca d'unes certes habilitats per a la construcció de solucions. Respecte a l'Estudi 2, es van implementar instruments destinats a capturar l'impacte socioeducatiu en els 3 àmbits que van emergir del primer estudi: autoeficàcia creativa (AEC), autopercepció de destreses de col·laboració (ADC) i capital social (CS). Per tant, en aquest cas els resultats evidencien 4 conclusions: (1) no es pot confirmar la capacitat de les hackatones cíviques de transformació educativa per a desenvolupar les competències dels participants, (2) l'autoeficàcia creativa i l'autopercepció de destreses de col·laboració dels participants van ser factors que incidien en el rendiment dels equips, (3) el capital social va augmentar, però no va incidir en el rendiment individual ni col·lectiu i (4) s'observa una polarització entre els participants finalistes i no finalistes en les tres variables. Finalment, en l'Estudi 3, basat en la immersió internacional de Boston, permet contrastar aquests resultats amb altres contextos i persones referents en l'àmbit de les hackatones cíviques de transformació educativa, donant com a resultat, d'una banda, la necessitat d'aprofundir la recerca en l'àmbit del creixement personal, especialment en els valors de la diversitat i col·lectivitat i, per una altra, la necessitat de desenvolupar sistemes que millorin l'avaluació i reflexió en la seva organització i avaluació. Es conclou que aquesta recerca ha de ser una eina viva, aplicant millores iteratives a partir de futures recerques.
Es presenta un estat de la qüestió sobre les hackatones cíviques de transformació educativa amb l'objectiu d'aportar als activistes, impulsors i investigadors un marc propici per a la reflexió, organització i avaluació de l'ètica hacker. Metodològicament, es duu a terme a través d'una aproximació descriptiva-interpretativa, de recerca mixta, concretada en tres camps de treball seqüencials: Estudi 1-EDhack Raval (perspectiva sociocrítica participant duta a terme en el barri del Raval de Barcelona, la Fundació Tot Raval i la Fundació Bofill durant l'any 2018), Estudi 2- EDhack Girona (perspectiva sociocrítica no participant des de l'àrea de Joventut de l'Ajuntament de Girona durant l'any 2019) i Estudi 3-MIT Mitjana Lab (observació interpretativa en el context MIT Mitjana Lab, a Massachusetts, com a ecosistema hacker més innovador en l'àmbit internacional, dut a terme durant l'any 2020). Donada l'alta involucració amb l'objecte d'estudi, sent els investigadors part implicada en l'organització de les hackatones, s'ha analitzat mitjançant un progressiu allunyament respecte a l'objecte d'estudi en favor d'una major objectivitat. Així, els resultats reflecteixen en l'Estudi 1 que les hackatones cíviques de transformació educativa poden tenir un impacte real a través dels seus prototips, de l'aprenentatge i dels vincles socials que es generen en la participació, apuntant a tres raons principals que condicionen l'èxit de les solucions creades: (1) el caràcter efímer dels equips, (2) la brevetat intensiva del format i (3) la manca d'unes certes habilitats per a la construcció de solucions. Respecte a l'Estudi 2, es van implementar instruments destinats a capturar l'impacte socioeducatiu en els 3 àmbits que van emergir del primer estudi: autoeficàcia creativa (AEC), autopercepció de destreses de col·laboració (ADC) i capital social (CS). Per tant, en aquest cas els resultats evidencien 4 conclusions: (1) no es pot confirmar la capacitat de les hackatones cíviques de transformació educativa per a desenvolupar les competències dels participants, (2) l'autoeficàcia creativa i l'autopercepció de destreses de col·laboració dels participants van ser factors que incidien en el rendiment dels equips, (3) el capital social va augmentar, però no va incidir en el rendiment individual ni col·lectiu i (4) s'observa una polarització entre els participants finalistes i no finalistes en les tres variables. Finalment, en l'Estudi 3, basat en la immersió internacional de Boston, permet contrastar aquests resultats amb altres contextos i persones referents en l'àmbit de les hackatones cíviques de transformació educativa, donant com a resultat, d'una banda, la necessitat d'aprofundir la recerca en l'àmbit del creixement personal, especialment en els valors de la diversitat i col·lectivitat i, per una altra, la necessitat de desenvolupar sistemes que millorin l'avaluació i reflexió en la seva organització i avaluació. Es conclou que aquesta recerca ha de ser una eina viva, aplicant millores iteratives a partir de futures recerques.
Leer menos