164 anys d¿escola a Sant Climent (illa de Menorca)

Abstract

Se presenta un análisis histórico de las primeras escuelas públicas de Sant Climent y de otras localidades de la isla de Menorca, así como de los primeros docentes destinados en ellas y de las importantes innovaciones educativas que trajeron consigo. Se pone de manifiesto lo excepcional de que una localidad tan pequeña como Sant Climent, dependiente del Ayuntamiento de Maó, contara con una escuela pública para niños desde 1841 y para niñas de 1842, tal y como atestigua la documentación sobre instrucciones públicas consultada en el Archivo de la Biblioteca Pública y Casa de Cultura de Maó. Respecto a la labor de los primeros docentes destinados en Sant Climent se destacan los nombres de Gabriel Comas i Ribas, Joan Socias, Miquel Binimelis Pons y Joana Villalonga, que introdujeron importantes innovaciones educativas, sociales y asistenciales, como los paseos escolares o la apertura del museo escolar. Con estas iniciativas se ponía al alumno en el centro del aprendizaje, lo que supone las primeras experiencias de la corriente de la escuela nueva europea documentadas en Menorca. No obstante, las llamadas de atención a las familias por el absentismo de los estudiantes, así como la persecución de las clases en catalán por parte del gobernador provincial, revelan que, a pesar de los esfuerzos pedagógicos, la situación social seguía siendo complicada y los índices de alfabetización seguían siendo muy elevados. La mayor tasa de asistencia a la escuela se alcanza durante los años de la II República, situándose en un 50% de la población en edad de escolarización. Para concluir, se recalca la importancia histórica que tuvo la experiencia de la escuela pública de Sant Climent y se hace un llamamiento a la preservación del patrimonio histórico, cultural y educativo como un pilar fundamental para conocer y comprender la historia de Menorca.

Es presenta una anàlisi històrica de les primeres escoles públiques de Sant Climent i d'altres localitats de l'illa de Menorca, així com dels primers docents destinats en elles i de les importants innovacions educatives que van portar amb si. Es posa de manifest l'excepcional que una localitat tan petita com Sant Climent, dependent de l'Ajuntament de Maó, comptés amb una escola pública per a nens des de 1841 i per a nenes de 1842, tal com testifica la documentació sobre instruccions públiques consultada a l'Arxiu de la Biblioteca Pública i Casa de Cultura de Maó. Respecte a la labor dels primers docents destinats en Sant Climent es destaquen els noms de Gabriel Comas i Ribas, Joan Socias, Miquel Binimelis Pons i Joana Villalonga, que van introduir rellevants innovacions educatives, socials i assistencials, com els passejos escolars o l'obertura del museu escolar. Amb aquestes iniciatives es posava a l'alumne en el centre de l'aprenentatge, la qual cosa suposa les primeres experiències del corrent de l'escola nova europea documentades a Menorca. No obstant això, els crits d'atenció a les famílies per l'absentisme dels estudiants, així com la persecució de les classes en català per part del governador provincial, revelen que, malgrat els esforços pedagògics, la situació social continuava sent complicada i els índexs d'alfabetització continuaven sent molt elevats. La major taxa d'assistència a l'escola s'aconsegueix durant els anys de la II República, situant-se en un 50% de la població en edat d'escolarització. Per a concloure, es recalca la importància històrica que va tenir l'experiència de l'escola pública de Sant Climent i es fa una crida a la preservació del patrimoni històric, cultural i educatiu com un pilar fonamental per a conèixer i comprendre la història de Menorca.