Twitter y aprendizaje en la universidad : análisis de la producción científica en Scopus

Abstract

Se presenta un estudio bibliométrico de la literatura científica sobre el uso de Twitter en el ámbito de la educación superior. La búsqueda llevada a cabo en la base de datos Scopus da lugar a 550 resultados, a los cuales se les aplican tres criterios de exclusión: que hayan sido publicados entre 2012 y 2021, que estén en formato de artículo y que se enfoquen en el uso de Twitter en los procesos de enseñanza y aprendizaje en el contexto universitario. Finalmente se seleccionan 146 artículos publicados en diferentes lenguas (inglés, español, francés, árabe y ruso). Para su análisis se aplican diferentes técnicas bibliométricas, como el acoplamiento bibliográfico, la co-citación y la co-ocurrencia, y se examinan desde seis variables: año de publicación, área de indexación, revista, país, institución e impacto. Respecto a los años de publicación, se observa una tendencia a alza en los primeros cinco años analizados y una posterior estabilización hasta el presente. En relación con el área de indexación destaca especialmente la de ciencias sociales, seguida por las de ciencias de computación e ingeniería. Las revistas con más publicaciones son en lengua inglesa, destacando ¿Education and information technologies¿. En cuanto a los países en los que más se publica, Estados Unidos encabeza la lista, seguido de Reino Unido y, en tercera posición, España. Por contra, la institución con más publicaciones es la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), seguida de la Monash University de Australia. El análisis del índice de impacto revela que el trabajo de P.A. Tess sobre el papel de las redes sociales en la educación superior, publicado en 2013, es el artículo de referencia en la materia con 499 citas. El estudio de las co-citaciones revela que los autores Junco y Heiberger son los que más habitualmente se citan conjuntamente, mientras que el análisis de co-ocurrencia revela que los descriptores más comunes son Twitter, higher education, university, education y learning. Como conclusión se reflexiona sobre las posibles consecuencias que podría tener el uso de Twitter en la enseñanza, como el acceso de grandes corporaciones al ámbito educativo o el riesgo de la sobre-información y de las fake news.

Es presenta un estudi bibliomètric de la literatura científica sobre l'ús de Twitter en l'àmbit de l'educació superior. La cerca duta a terme en la base de dades Scopus dona lloc a 550 resultats, als quals se'ls apliquen tres criteris d'exclusió: que hagin estat publicats entre 2012 i 2021, que estiguin en format d'article i que s'enfoquin en l'ús de Twitter en els processos d'ensenyament i aprenentatge en el context universitari. Finalment, se seleccionen 146 articles publicats en diferents llengües (anglès, espanyol, francès, àrab i rus). Per a la seva anàlisi s'apliquen diferents tècniques bibliomètriques, com l'acoblament bibliogràfic, la co-citació i la co-ocurrència, i s'examinen des de sis variables: any de publicació, àrea d'indexació, revista, país, institució i impacte. Respecte als anys de publicació, s'observa una tendència a alça en els primers cinc anys analitzats i una posterior estabilització fins al present. En relació amb l'àrea d'indexació destaca especialment la de ciències socials, seguida per les de ciències de computació i enginyeria. Les revistes amb més publicacions són en llengua anglesa, destacant "Education and information technologies". Quant als països en els quals més es publica, els Estats Units encapçala la llista, seguit del Regne Unit i, en tercera posició, Espanya. Per contra, la institució amb més publicacions és la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), seguida de la Monash University d'Austràlia. L'anàlisi de l'índex d'impacte revela que el treball de P.A. Tess sobre el paper de les xarxes socials en l'educació superior, publicat en 2013, és l'article de referència en la matèria amb 499 cites. L'estudi de les co-citacions revela que els autors Junco i Heiberger són els que més habitualment se citen conjuntament, mentre que l'anàlisi de co-ocurrència revela que els descriptors més comuns són Twitter, higher education, university, education i learning. Com a conclusió es reflexiona sobre les possibles conseqüències que podria tenir l'ús de Twitter en l'ensenyament, com l'accés de grans corporacions a l'àmbit educatiu o el risc de la sobreinformació i de les fake news.