Desarrollo profesional docente a través de las ecologías de aprendizaje : perspectivas del profesorado

Abstract

Se analizan las preferencias de formación permanente del profesorado de Educación Primaria en entornos formales, no formales e informales. Se toma el concepto de Ecología de Aprendizaje como marco de análisis, entendida como el conjunto de contextos, interacciones, actividades o recursos que se emplean en la formación y autoformación del profesorado en relación con el contexto de las nuevas tecnologías. Se emplea una metodología cuantitativa basada en la realización de un cuestionario a 73 profesores de Educación Primaria de 11 centros de la provincia de A Coruña. El cuestionario se divide en dos dimensiones: en la primera se analizan las características de los participantes (género, edad, experiencia, titulación y situación laboral), y en la segunda se les pregunta sobre sus preferencias de formación. Los resultados muestran una gran aceptación de las actividades formativas relacionadas con el uso de las TIC y la necesidad de actualizar la oferta formativa en el contexto formal, apuntando que no sólo es importante formarse sobre su uso, sino también sobre su aplicación en el aula. Entre las propuestas más valoradas destaca la creación, en los centros de educación, de equipos de expertos multidisciplinares en el uso de las TIC. Por contra, el aspecto menos valorado es la relación entre la formación y la posibilidad de obtener una acreditación. Finalmente, se destacan tres conclusiones: la importancia de las nuevas tecnologías en la formación y autoformación del profesorado, la demanda de más acciones de formación de calidad a fin de reducir la brecha entre lo aprendido en la educación formal y las necesidades de aplicación en el ámbito laboral, y la valoración positiva que se hace de los conocimientos adquiridos en los contextos no formal e informal a cerca del uso de las nuevas tecnologías.

S'analitzen les preferències de formació permanent del professorat d'Educació Primària en entorns formals, no formals i informals. Es pren el concepte d'Ecologia d'Aprenentatge com a marc d'anàlisi, entesa com el conjunt de contextos, interaccions, activitats o recursos que s'empren en la formació i autoformació del professorat en relació amb el context de les noves tecnologies. S'utilitza una metodologia quantitativa basada en la realització d'un qüestionari a 73 professors d'Educació Primària d'11 centres de la província de la Corunya. El qüestionari es divideix en dues dimensions: en la primera s'analitzen les característiques dels participants (gènere, edat, experiència, titulació i situació laboral), i en la segona se'ls pregunta sobre les seves preferències de formació. Els resultats mostren una gran acceptació de les activitats formatives relacionades amb l'ús de les TIC i la necessitat d'actualitzar l'oferta formativa en el context formal, apuntant que no sols és important formar-se sobre el seu ús, sinó també sobre la seva aplicació a l'aula. Entre les propostes més valorades destaca la creació, en els centres d'educació, d'equips d'experts multidisciplinaris en l'ús de les TIC. Per contra, l'aspecte menys valorat és la relació entre la formació i la possibilitat d'obtenir una acreditació. Finalment, es destaquen tres conclusions: la importància de les noves tecnologies en la formació i autoformació del professorat, la demanda de més accions de formació de qualitat a fi de reduir la bretxa entre l'après en l'educació formal i les necessitats d'aplicació en l'àmbit laboral, i la valoració positiva que es fa dels coneixements adquirits en els contextos no formal i informal a prop de l'ús de les noves tecnologies.