E-parenting : una revisión sistemática de la literatura

Abstract

Se presenta un estado de la cuestión de la literatura académica sobre el e-parenting o educación parental, entendida como el conjunto de prácticas para la mejora de las competencias parentales mediante el uso de nuevas tecnologías. Se plantea una búsqueda sistemática a través de palabras clave en bases de datos científicas, como Scopus o Google Scholar. Finalmente se seleccionan 22 artículos que cumplen el requisito de incluir prácticas basadas en evidencias y revisiones de la literatura. Los resultados se presentan en cuatro apartados. En el primero se analizan el tipo de herramientas TIC más utilizadas para el desarrollo de recursos y programas de educación parental, destacando las páginas web, blogs, foros, chats, redes sociales y aplicaciones móviles. En el segundo apartado se describen los principales objetivos del e-parenting: reducir el estrés de padres y madres, mejorar su autopercepción, promover buenas prácticas parentales y proporcionar recursos, información y asistencia profesional. En el tercero se describen los perfiles de usuarios que más utilizan los recursos de e-parenting, destacando las familias primerizas, con niveles bajos de educación y de ingresos, con varios hijos y con una edad media 32,3 años. Finalmente, en el cuarto, se apunta que el uso de recursos de e-parenting mejoran la confianza de los padres y promueven buenas prácticas, aunque se observan algunas limitaciones relacionadas con la conectividad y el uso de navegadores desfasados. En conclusión, aunque las investigaciones sobre e-parenting son muy recientes, revelan que éste constituye un acercamiento entre diferentes profesionales relacionados con la educación y las familias y se apunta que el e-parenting constituye una evolución en el papel de las familias dentro del contexto educativo.

Es presenta un estat de la qüestió de la literatura acadèmica sobre l'e-parenting o educació parental, entesa com el conjunt de pràctiques per a la millora de les competències parentals mitjançant l'ús de noves tecnologies. Es planteja una cerca sistemàtica a través de paraules clau en bases de dades científiques, com Scopus o Google Scholar. Finalment, se seleccionen 22 articles que compleixen el requisit d'incloure pràctiques basades en evidències i revisions de la literatura. Els resultats es presenten en quatre apartats. En el primer s'analitzen el tipus d'eines TIC més utilitzades per al desenvolupament de recursos i programes d'educació parental, destacant les pàgines web, blogs, fòrums, xats, xarxes socials i aplicacions mòbils. En el segon apartat es descriuen els principals objectius de l'e-parenting: reduir l'estrès de pares i mares, millorar la seva autopercepció, promoure bones pràctiques parentals i proporcionar recursos, informació i assistència professional. En el tercer es descriuen els perfils d'usuaris que més utilitzen els recursos de e-parenting, destacant les famílies primerenques, amb nivells baixos d'educació i d'ingressos, amb diversos fills i amb una edat mitja de 32,3 anys. Finalment, en el quart, s'apunta que l'ús de recursos de e-parenting milloren la confiança dels pares i promouen bones pràctiques, encara que s'observen algunes limitacions relacionades amb la connectivitat i l'ús de navegadors desfasats. En conclusió, encara que les recerques sobre e-parenting són molt recents, revelen que aquest constitueix un acostament entre diferents professionals relacionats amb l'educació i les famílies i s'apunta que l'e-parenting constitueix una evolució en el paper de les famílies dins del context educatiu.