Filosofia, educació i teatre: la dramatització del concepte a l'aula

Abstract

Se analizan las potencialidades de utilizar la dramatización como metodología general de enseñanza de la filosofía en la educación secundaria, utilizando como ejemplo paradigmático una unidad didáctica dedicada a la representación de los diálogos relativos a la muerte de Sócrates. Metodológicamente, se lleva a cabo mediante el uso de la dramatización directamente relacionado con la didáctica filosófica, introduciendo de manera simultánea elementos auditivos, visuales, motores y verbales a la vez que se trabajan aspectos cognitivos, afectivos y psicomotrices del aprendizaje. Esta metodología dramática presenta aspectos positivos y negativos: por una parte, supone un elemento motivacional en el aula, pero también puede resultar problemática para aquellos alumnos más introvertidos y, en general, puede provocar situaciones de estrés tanto a los alumnos como a los docentes, además en cuanto a las actitudes, exige la participación y la colaboración responsable de todo el grupo; puesto que sin esto no se produce el aprendizaje. La unidad didáctica a trabajar se centra en la figura de Sócrates, a pesar de que tiene como objetivo principal la introducción del alumnado a la forma dialógica de la filosofía socràtico-platónica. Se utilizan varias metodologías dramáticas que giran en torno a un proyecto común: la representación dramática y el juego de rol de los episodios relacionados con la muerte de Sócrates, concretamente aquellos que se narran a Eutifró, a la Apología, a Critó y a Fedó. Finalmente, se observa que la dramatización del concepto en el aula trabaja múltiples aspectos transversales a través de sus diferentes momentos (percepción, acción y reflexión) y posibilidades artísticas (dramatización, escenificación, representación¿), convirtiéndose en un proyecto que, dependiendo de cómo se enfoque, se puede convertir en el hilo conductor de una mayor integración entre los ámbitos educativos artísticos y humanísticos.

S¿analitzen les potencialitats d¿utilitzar la dramatització com a metodologia general d¿ensenyament de la filosofia a secundària, utilitzant com a exemple paradigmàtic una unitat didàctica dedicada a la representació dels diàlegs relatius a la mort de Sòcrates. Metodològicament, es duu a terme mitjançant l¿ús de la dramatització directament relacionat amb la didàctica filosòfica introduint-hi de manera simultània elements auditius, visuals, motors i verbals a la vegada que es treballen aspectes cognitius, afectius i psicomotrius de l¿aprenentatge. Aquesta metodologia dramàtica presenta aspectes positius i negatius: per una part, suposa un element motivacional a l¿aula, però també pot resultar problemàtica per aquells alumnes més introvertits i, en general, pot provocar situacions d'estrès tant als alumnes com als docents, a més pel que fa a les actituds, exigeix la participació i la col¿laboració responsable de tot el grup; ja que sense això no es produirà l¿aprenentatge. La unitat didàctica a treballar se centra en la figura de Sòcrates, tot i que té com a objectiu principal la introducció de l¿alumnat a la forma dialògica de la filosofia socràtico-platònica. S¿utilitzen diverses metodologies dramàtiques que giren entorn d'un projecte comú: la representació dramàtica i el joc de rols dels episodis relacionats amb la mort de Sòcrates, concretament aquells que es narren a l¿Eutifró, a l¿Apologia, al Critó i al Fedó. Finalment, s¿observa que la dramatització del concepte a l¿aula treballa múltiples aspectes transversals a través dels seus diferents moments (percepció, acció i reflexió) i possibilitats artístiques (dramatització, escenificació, representació¿), convertint-se en un projecte que, depenent de com s¿enfoqui, es pot convertir en el fil conductor d¿una major integració entre els àmbits educatius artístics i humanístics.