Quo vadis, història? : reflexió i proposta sobre la utilitat i la defensa de la història en la educació secundària

Abstract

Se reflexiona sobre la importancia de la enseñanza de la Historia, sobre el peso que tiene dentro del currículum general en la educación secundaria, y sobre su utilidad en la formación de ciudadanos críticos. Se presenta un estado de la cuestión sobre el surgimiento de los estudios de Historia y sobre cómo se relacionan con las tendencias actuales de enseñanza competencial, así como sobre su valor para entender, no sólo el pasado, sino comprender también el presente. A continuación se propone la creación de una unidad didáctica con la que trabajar los contenidos del bloque centrado en estudiar la relación entre el pasado, el presente y el futuro. Se justifica la elección de este bloque señalando que se trata del más reflexivo, ya que no se centra únicamente en la enseñanza de unos conocimientos, sino en deliberar sobre los usos de la historia y sobre el propio proceso histórico. En primer lugar, se enfatiza en que los contenidos de este bloque deberían estar presentes en todos los cursos de la ESO y en Bachiller, no sólo al final del programa de cuarto curso, ya que así se le daría más valor a la utilidad de la Historia. En segundo lugar, se propone que, utilizando el método de enseñanza por proyectos, se programen dos unidades didácticas por cada trimestre en las que se trabajen temas que tengan su origen en el pasado, pero que puedan relacionarse con un tema de actualidad, como por ejemplo la cuestión de la Unión Europea, el cambio climático, o las revoluciones industriales y tecnológicas. Cada una de estas unidades debería concluir con la presentación de un producto final, como pueden ser una exposición oral, un vídeo o un póster. Se propone utilizar la técnica 1, 2, 3, 4 para crear grupos de trabajo heterogéneos que incluyan alumnos con capacidades diferentes. En cuanto a la evaluación, se sugiere que debe llevarse a cabo tanto por el profesor, como por parte del propio alumno y entre ellos. Para concluir, se destaca la importancia de hacer una revisión del currículum de las ciencias sociales para adaptarlas a los criterios y estándares de aprendizaje actuales, teniendo en cuenta las nuevas metodologías y la adquisición de competencias.

Es reflexiona sobre la importància de l'ensenyament de la Història, sobre el pes que té dins del currículum general en l'educació secundària, i sobre la seva utilitat en la formació de ciutadans crítics. Es presenta un estat de la qüestió sobre el sorgiment dels estudis d'Història i sobre com es relacionen amb les tendències actuals d'ensenyament competencial, així com sobre el seu valor per a entendre, no sols el passat, sinó comprendre també el present. A continuació es proposa la creació d'una unitat didàctica amb la qual treballar els continguts del bloc centrat en estudiar la relació entre el passat, el present i el futur. Es justifica l'elecció d'aquest bloc assenyalant que es tracta del més reflexiu, ja que no se centra únicament en l'ensenyament d'uns coneixements, sinó en deliberar sobre els usos de la història i sobre el mateix procés històric. En primer lloc, s'emfatitza en què els continguts d'aquest bloc haurien de ser presents en tots els cursos de l'ESO i en Batxiller, no sols al final del programa de quart curs, ja que així se li donaria més valor a la utilitat de la Història. En segon lloc, es suggereix que, utilitzant el mètode d'ensenyament per projectes, es programin dues unitats didàctiques per cada trimestre en les quals es treballin temes que tinguin el seu origen en el passat, però que puguin relacionar-se amb un tema d'actualitat, com per exemple la qüestió de la Unió Europea, el canvi climàtic, o les revolucions industrials i tecnològiques. Cadascuna d'aquestes unitats hauria de concloure amb la presentació d'un producte final, com poden ser una exposició oral, un vídeo o un pòster. Es recomana emprar la tècnica 1, 2, 3, 4 per a crear grups de treball heterogenis que incloguin alumnes amb capacitats diverses. Quant a l'avaluació, es proposa que ha de dur-se a terme tant pel professor, com per part del mateix alumne i entre ells. Per a concloure es destaca la importància de fer una revisió del currículum de les ciències socials per a adaptar-les als criteris i estàndards d'aprenentatge actuals, tenint en compte les noves metodologies i l'adquisició de competències.