Tutorización virtual de trabajos final de grado y máster : valoración de la experiencia por parte del alumnado

Abstract

Se presenta una experiencia de tutorización virtual de trabajos final de grado y de máster con el objetivo de demostrar su utilidad a través de las valoraciones de los propios alumnos. Participan en la experiencia 14 estudiantes del grado de Maestro de Educación Primaria y del máster de Profesor de Educación Secundaria de la Universitat de València, durante los cursos 2016-2017 y 2017-2018, a los que se les pidió que fueran anotando sus percepciones a lo largo del proceso de tutorización y que contestaran un cuestionario al final de la experiencia. El sistema presentado se basa en la utilización de cuatro canales de comunicación: dos formales (moodle, para el intercambio de recursos, y el correo electrónico) y dos informales (Skype y WhatsApp). Se destaca que la virtualidad facilita la organización de los estudiantes en el desarrollo de sus tareas, la posibilidad de seguir avanzando con el trabajo a pesar de estar lejos de la universidad y el alto grado de implicación del profesorado, especialmente en cuanto a la rapidez de sus respuestas. También se señala que el uso de aplicaciones como WhatsApp, medio con el que los estudiantes se sienten cómodos, agiliza la comunicación, así como que la posibilidad de compartir recursos actúa como una forma más de comunicación entre profesor y alumno. En conclusión, la tutorización virtual es un método útil, facilita el empoderamiento de los estudiantes y se adapta a las exigencias del Espacio Europeo de Educación Superior.

Es presenta una experiència de tutorització virtual de treballs final de grau i de màster amb l'objectiu de demostrar la seva utilitat a través de les valoracions dels mateixos alumnes. Participen en l'experiència 14 estudiants del grau de Mestre d'Educació Primària i del màster de Professor d'Educació Secundària de la Universitat de València, durant els cursos 2016-2017 i 2017-2018, als quals se'ls va demanar que anessin anotant les seves percepcions al llarg del procés de tutorització i que contestessin un qüestionari al final de l'experiència. El sistema presentat es basa en la utilització de quatre canals de comunicació: dos formals (moodle, per a l'intercanvi de recursos, i el correu electrònic) i dos informals (Skype i WhatsApp). Es destaca que la virtualitat facilita l'organització dels estudiants en el desenvolupament de les seves tasques, la possibilitat de continuar avançant amb el treball malgrat estar lluny de la universitat i l'alt grau d'implicació del professorat, especialment quant a la rapidesa de les seves respostes. També s'assenyala que l'ús d'aplicacions com WhatsApp, mitjà amb el qual els estudiants se senten còmodes, agilitza la comunicació, així com que la possibilitat de compartir recursos actua com una forma més de comunicació entre professor i alumne. En conclusió, la tutorització virtual és un mètode útil, facilita l'apoderament dels estudiants i s'adapta a les exigències de l'Espai Europeu d'Educació Superior.