Percepciones sobre la influencia de los estilos de aprendizaje en el aprendizaje colaborativo en entornos virtuales

Abstract

Se analiza la percepción de los estudiantes sobre el aprendizaje colaborativo en entornos virtuales y la relación entre éste y los deferentes estilos de aprendizaje. Se presenta un estudio de caso en el que participan 215 estudiantes de grado y máster de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), matriculados en asignaturas en las que se realizan trabajos de grupo. En primer lugar se plantea un cuestionario compuesto de tres apartados: en el primero se recogen datos sociodemográficos sobre los participantes, en el segundo se les pregunta sobre su percepción del aprendizaje colaborativo y, en el tercero, se determina con qué estilo de aprendizaje se identifican a través del cuestionario CHAEA (cuestionario Honey-Alonso de Estilos de Aprendizaje). A continuación se lleva a cabo una entrevista de tipo semiestructurado a fin de complementar la investigación con un enfoque cualitativo. En relación a la composición de los grupos, la mayoría de estudiantes se muestra en contra de que se formen aleatoriamente y prefieren que se realicen en función de factores que les puedan favorecer en su proceso de aprendizaje. La figura del tutor es bien valorada, aunque se esperaba una mayor implicación en el proceso colaborativo, de lo que se deduce que en la modalidad de educación a distancia se incrementa la necesidad de acompañamiento. Respecto a los estilos de aprendizaje, destacan el activo y el reflexivo, seguidos del pragmático y el teórico. Los estudiantes con un estilo activo son los que muestran mejor predisposición hacia el aprendizaje colaborativo y en línea, ya que presentan mejores características de adaptabilidad a nuevas situaciones. Con todo ello se concluye que puede establecerse una relación entre el estilo de aprendizaje y la predisposición hacia el trabajo colaborativo en línea.

S'analitza la percepció dels estudiants sobre l'aprenentatge col·laboratiu en entorns virtuals i la relació entre aquest i els deferents estils d'aprenentatge. Es presenta un estudi de cas en el qual participen 215 estudiants de grau i màster de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), matriculats en assignatures en les quals es fan treballs de grup. En primer lloc, es planteja un qüestionari compost de tres apartats: en el primer es recullen dades sociodemogràfiques sobre els participants, en el segon se'ls pregunta sobre la seva percepció de l'aprenentatge col·laboratiu i, en el tercer, es determina amb quin estil d'aprenentatge s'identifiquen a través del qüestionari CHAEA (qüestionari Honey-Alonso d'Estils d'Aprenentatge). A continuació es duu a terme una entrevista de tipus semiestructurada a fi de complementar la recerca amb un enfocament qualitatiu. En relació amb la composició dels grups, la majoria d'estudiants es mostra en contra que es formin aleatòriament i prefereixen que es realitzin en funció de factors que els puguin afavorir en el seu procés d'aprenentatge. La figura del tutor és ben valorada, encara que s'esperava una major implicació en el procés col·laboratiu, del que es dedueix que en la modalitat d'educació a distància s'incrementa la necessitat d'acompanyament. Respecte als estils d'aprenentatge, destaquen l'actiu i el reflexiu, seguits del pragmàtic i el teòric. Els estudiants amb un estil actiu són els que mostren millor predisposició cap a l'aprenentatge col·laboratiu i en línia, ja que presenten millors característiques d'adaptabilitat a noves situacions. Amb tot això es conclou que pot establir-se una relació entre l'estil d'aprenentatge i la predisposició cap al treball col·laboratiu en línia.