Cap a una escola inclusiva i coeducativa, què ens ha ensenyat el confinament

Abstract

La societat canvia ara més ràpidament del que ho ha fet mai en el passat, i no es pot concebre l’educació de la gent de demà amb esquemes ideats al segle XIX. S’exposa què s’hauria de deixar enrere i què s’ha d’anar incorporant a l’educació dels al•lots i al•lotes per poder oferir-los allò que necessiten aprendre per viure avui i per viure demà, en un context que ja serà diferent. S’analitza la situació educativa viscuda durant la pandèmia, la qual obliga a repensar el sistema educatiu actual. L’educació que s’imparteix avui està desfasada i no es correspon suficientment amb les necessitats de la societat, tan canviant. Però costa trencar els hàbits i les rutines, costa innovar. Tant de bo l’aparició de la pandèmia, que ha estat tan devastadora al món sencer, ens permeti d’accelerar els canvis educatius de cara al futur.

La sociedad cambia ahora más rápidamente de lo que lo ha hecho nunca en el pasado, y no se puede concebir la educación de la gente del mañana con esquemas ideados en el siglo XIX. Se expone lo que se debería dejar atrás y lo que se ha de ir incorporando a la educación de los chicos y las chicas para poder ofrecerles lo que necesitan aprender para vivir hoy y para vivir mañana, en un contexto que ya será diferente. Se analiza la situación educativa vivida durante la pandemia, la cual obliga a repensar el sistema educativo actual. La educación que se imparte hoy está desfasada y no se corresponde suficientemente con las necesidades de la sociedad, tan cambiante. Pero cuesta romper los hábitos y las rutinas, cuesta innovar. Ojalá la aparición de la pandemia, que ha sido tan devastadora en el mundo entero, nos permita acelerar los cambios educativos de cara al futuro.