@phdthesis{11162/247373,
year = {2014},
url = {https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/149121/Saez_Quetglas_Daniel.pdf?sequence=1&isAllowed=y},
url = {https://hdl.handle.net/11162/247373},
abstract = {Se presenta un estado de la cuestión sobre el proceso de recuperación de la identidad lingüística y cultural que se vivió en Mallorca a partir de los años 60 y 70, durante la última etapa del franquismo y el periodo de transición democrática, con el objetivo de demostrar de qué manera la iniciativa de un grupo de personas comprometidas y luchadoras en defensa de la cultura propia abrió el camino hacia la normalización de la lengua catalana en todos los ámbitos. Metodológicamente, se lleva a cabo a través de un conjunto de acciones organizadas de educación no formal, estructuradas en una red de puntos de enseñanza de catalán por toda la isla de las cuales, por una parte, destaca la iniciativa liderada por Francesc de Borja Moll, quien puso en marcha, con otras personas igualmente comprometidas, la Obra Cultural Balear, una entidad que nació con la misión de restituir la cultura propia de las Islas y, por otra parte, también destaca la iniciativa pionera y genuina basada en la Escuela Municipal de Mallorquín de Manacor, la primera institución pública que impulsó la creación de un centro, abierto y asequible para todo el mundo, para ofrecer cursos de enseñanza de lengua y cultura a los ciudadanos. Como resultado, otros ámbitos de la sociedad se unieron para lograr el mismo objetivo: el movimiento escolta, algunos sectores más progresistas de la Iglesia mallorquina y personas procedentes del mundo de la enseñanza, entre otras. Se concluye que los cursos de lengua catalana tuvieron el acierto de conectar con una parte de la población que buscaba una vía alternativa al discurso oficial y al adoctrinamiento de la escuela franquista, basado en la recuperación y normalización de la lengua catalana y la identidad del pueblo mallorquín.},
abstract = {Es presenta un estat de la qüestió sobre el procés de recuperació de la identitat lingüística i cultural que es va viure a Mallorca a partir dels anys 60 i 70, durant l'última etapa del franquisme i el període de transició democràtica, amb l'objectiu de demostrar de quina manera la iniciativa d'un grup de persones compromeses i lluitadores en defensa de la cultura pròpia va obrir el camí cap a la normalització de la llengua catalana en tots els àmbits. Metodològicament, es duu a terme a través d'un conjunt d'accions organitzades d'educació no formal, estructurades en una xarxa de punts d'ensenyament de català per tota l'illa de les quals, d'una banda, destaca la iniciativa liderada per Francesc de Borja Moll, qui va posar en marxa, amb altres persones igualment compromeses, l'Obra Cultural Balear, una entitat que va néixer amb la missió de restituir la cultura pròpia de les Illes i, d'altra banda, també destaca la iniciativa pionera i genuïna basada en l'Escola Municipal de Mallorquí de Manacor, la primera institució pública que va impulsar la creació d'un centre, obert i assequible per a tothom, per a oferir cursos d'ensenyament de llengua i cultura als ciutadans. Com a resultat, altres àmbits de la societat es van unir per a aconseguir el mateix objectiu: el moviment escorta, alguns sectors més progressistes de l'Església mallorquina i persones procedents del món de l'ensenyament, entre altres. Es conclou que els cursos de llengua catalana van tenir l'encert de connectar amb una part de la població que buscava una via alternativa al discurs oficial i a l'adoctrinament de l'escola franquista, basat en la recuperació i normalització de la llengua catalana i la identitat del poble mallorquí.},
keywords = {lengua catalana},
keywords = {cultura},
keywords = {identidad cultural},
keywords = {democracia},
keywords = {educación no-formal},
keywords = {sociedad},
keywords = {democracia},
title = {L'escola municipal de mallorquí de Manacor i la recuperació del paper educatiu i social de la llengua catalana a Mallorca (1960-1980)},
author = {Sáez i Quetglas, Daniel},
}