@phdthesis{11162/247370,
year = {2017},
url = {https://dspace.uib.es/xmlui/handle/11201/145745},
url = {https://hdl.handle.net/11162/247370},
abstract = {La investigación doctoral estudia la práctica escolar desarrollada por los maestros al finalizar la Guerra Civil en España, con el objetivo de analizar en qué medida la práctica escolar de esos años rompió con el conjunto de prácticas y estrategias de enseñanza y aprendizaje propias de algunas de las corrientes de renovación pedagógica instauradas en España desde finales del siglo XIX. Contextualmente, se ha delimitado el estudio a un territorio concreto, la isla de Mallorca, y a un período cronológico, los años cuarenta del siglo XX, dando respuesta a dos cuestiones: en primer lugar, se ha analizado si la práctica escolar de esos años cambió de manera radical, o si, por el contrario, esas prácticas renovadoras tuvieron continuidad y, en segundo lugar, también se ha puesto la atención en la posible influencia de las prácticas escolares en la construcción de la cultura escolar que quiso imponer el Franquismo, observando si esas directrices y ordenanzas aprobadas a nivel político tienen una traducción inmediata o, por el contrario, si la escuela tiene todo un conjunto de prácticas y hábitos que orientan su funcionamiento independientemente de las disposiciones aprobadas legislativamente. Metodológicamente, se lleva a cabo a través del método histórico adaptado al campo de la historia de la educación, junto con aportaciones de otras ciencias sociales como la etnografía, la sociología, etc., que permiten observar con más detenimiento algunas de las prácticas que caracterizaron la escuela del momento. Para la fase de recogida de información y datos, se han utilizado diferentes fuentes, como memorias de prácticas de estudiantes de Magisterio, memorias de oposición del magisterio, fotografías, testimonios orales, cuadernos, etc., que, unidas a otras más clásicas en la investigación histórico-educativa (prensa, documentación burocrática, legislación, etc.), han permitido avanzar en el conocimiento de aquellas prácticas que se llevaron a cabo en la cotidianidad del aula. Los resultados evidencian que, mientras en el ámbito político se quiere romper drásticamente con el legado pedagógico renovador, la práctica de esos primeros años muestra más continuidades que rupturas. Si bien teóricamente se defienden el tradicionalismo y el catolicismo como ejes que deben orientar toda práctica escolar, lo cierto es que cuando se estudia cómo enseñaban los maestros, se observa que una parte de ellos siguieron aplicando metodologías de enseñanza propias de las corrientes de renovación pedagógica. Se concluye que, aunque muchos de los maestros que ejercieron en los años cuarenta eran los mismos de antes de la guerra, también eran herederos de una cultura escolar anterior y, sobre todo, depositarios de toda una serie de conocimientos y recursos metodológicos que hicieron que en un contexto de transformación política su práctica escolar reflejase más continuidades que rupturas.},
abstract = {La recerca doctoral estudia la pràctica escolar desenvolupada pels mestres en finalitzar la Guerra Civil a Espanya, amb l'objectiu d'analitzar en quina mesura la pràctica escolar d'aquests anys va trencar amb el conjunt de pràctiques i estratègies d'ensenyament i aprenentatge pròpies d'alguns dels corrents de renovació pedagògica instaurades a Espanya des de finals del segle XIX. Contextualment, s'ha delimitat l'estudi a un territori concret, l'illa de Mallorca, i a un període cronològic, els anys quaranta del segle XX, donant resposta a dues qüestions: en primer lloc, s'ha analitzat si la pràctica escolar d'aquests anys va canviar de manera radical, o si, per contra, aquestes pràctiques renovadores van tenir continuïtat i, en segon lloc, també s'ha posat l'atenció en la possible influència de les pràctiques escolars en la construcció de la cultura escolar que va voler imposar el Franquisme, observant si aquestes directrius i ordenances aprovades en l'àmbit polític tenen una traducció immediata o, per contra, si l'escola té tot un conjunt de pràctiques i hàbits que orienten el seu funcionament independentment de les disposicions aprovades legislativament. Metodològicament, es duu a terme a través del mètode històric adaptat al camp de la història de l'educació, juntament amb aportacions d'altres ciències socials com l'etnografia, la sociologia, etc., que permeten observar amb més deteniment algunes de les pràctiques que van caracteritzar l'escola del moment. Per a la fase de recollida d'informació i dades, s'han utilitzat diferents fonts, com a memòries de pràctiques d'estudiants de Magisteri, memòries d'oposició del magisteri, fotografies, testimoniatges orals, quaderns, etc., que, unides a altres més clàssiques en la recerca històric-educativa (premsa, documentació burocràtica, legislació, etc.), han permès avançar en el coneixement d'aquelles pràctiques que es van dur a terme en la quotidianitat de l'aula. Els resultats evidencien que, mentre en l'àmbit polític es vol trencar dràsticament amb el llegat pedagògic renovador, la pràctica d'aquests primers anys mostra més continuïtats que ruptures. Si bé teòricament es defensen el tradicionalisme i el catolicisme com a eixos que han d'orientar tota pràctica escolar, la veritat és que quan s'estudia com ensenyaven els mestres, s'observa que una part d'ells van continuar aplicant metodologies d'ensenyament pròpies dels corrents de renovació pedagògica. Es conclou que, encara que molts dels mestres que van exercir en els anys quaranta eren els mateixos d'abans de la guerra, també eren hereus d'una cultura escolar anterior i, sobretot, dipositaris de tota una sèrie de coneixements i recursos metodològics que van fer que en un context de transformació política la seva pràctica escolar reflectís més continuïtats que ruptures.},
keywords = {historia de la educación},
keywords = {personal docente},
keywords = {medios de enseñanza},
keywords = {innovación pedagógica},
title = {La enseñanza primaria en Mallorca (1939-1949) : cultura y prácticas escolares},
author = {Barceló Bauzà, Gabriel},
}