@article{11162/246836,
year = {2022},
url = {https://www.edutec.es/revista/index.php/edutec-e/article/view/2627},
url = {https://hdl.handle.net/11162/246836},
abstract = {Se presenta un estado de la cuestión sobre el Análisis Cultural en el ámbito de la educación mediante dos líneas de acción: por un lado, caracterizar las bases teóricas; y por otro, analizar las bases metodológicas, con el objetivo de fortalecer la comprensión del software en la comunidad de profesores e investigadores, de manera que sean accesibles en la vida cotidiana para la docencia y la investigación. Es necesario percibir que el software existe como una nueva dimensión de la cultura, representando una categoría imprescindible para los análisis y acciones de profesores e investigadores, de esta manera el campo teórico que permite una aproximación a la cultura contemporánea con la ayuda del software es el campo del Análisis Cultural (o Cultural Analytics), definido como un campo capaz de generar análisis a partir de conjuntos de datos culturales y sus flujos, lo que genera una aproximación entre los campos de la Computación Social (Social Computing) y las Humanidades Digitales (Digital Humanities). El Análisis Cultural es posible gracias a los diferentes dispositivos digitales que, a través del software, permite mapear y visualizar múltiples detalles en los datos culturales, ya que las nuevas interfaces digitales hacen posible experimentar con las representaciones hasta capturar una realidad más profunda o compleja, que de otra manera, sin el apoyo del software serían inalcanzables. Así, metodológicamente se utiliza como base del estudio los supuestos realizados por Lev Manovich (director del laboratorio Cultural Analytics Lab) y, mediante un análisis no supervisado que consiste en preparar o entrenar un modelo a partir del software para revelar si hay tópicos notables, se evalúa si hay variabilidad y diversidad de artefactos y procesos culturales en textos que pueden ayudar a explicar los límites sociales o trazar historias. Sin embargo, se perciben limitaciones relacionadas con el uso y desarrollo de procesos específicos con el software para abordar contextos educativos, de las cuales destaca el desconocimiento por parte de profesores e investigadores, el cual se podría abordar mediante acciones formativas en espacios físicos y digitales de discusión y colaboración a través de procesos mediados por software libre, accesible y que respete 4 principios que permitan: usar, estudiar, acceder, (re)distribuir y mejorar programas, para que toda la comunidad educativa se beneficie de él. Se concluye que se debe profundizar los estudios sobre Análisis Cultural y, que al elegir el software o ambientes digitales para elaborar estudios o prácticas docentes, es necesario buscar ampliar las libertades con los principios, propiedades y potencialidades de la cultura libre.},
abstract = {Es presenta un estat de la qüestió sobre l'Anàlisi Cultural en l'àmbit de l'educació mitjançant dues línies d'acció: d'una banda, caracteritzar les bases teòriques; i per un altre, analitzar les bases metodològiques, amb l'objectiu d'enfortir la comprensió del programari en la comunitat de professors i investigadors, de manera que siguin accessibles en la vida quotidiana per a la docència i la recerca. És necessari percebre que el programari existeix com una nova dimensió de la cultura, representant una categoria imprescindible per a les anàlisis i accions de professors i investigadors, d'aquesta manera el camp teòric que permet una aproximació a la cultura contemporània amb l'ajuda del programari és el camp de l'Anàlisi Cultural (o Cultural Analytics), definit com un camp capaç de generar anàlisi a partir de conjunts de dades culturals i els seus fluxos, la qual cosa genera una aproximació entre els camps de la Computació Social (Social Computing) i les Humanitats Digitals (Digital Humanities). L'Anàlisi Cultural és possible gràcies als diferents dispositius digitals que, a través del programari, permet visualitzar múltiples detalls en les dades culturals, ja que les noves interfícies digitals fan possible experimentar amb les representacions fins a capturar una realitat més profunda o complexa, que d'una altra manera, sense el suport del programari serien inassolibles. Així, metodològicament s'utilitza com a base de l'estudi els supòsits realitzats per Lev Manovich (director del laboratori Cultural Analytics Lab) i, mitjançant una anàlisi no supervisada que consisteix a preparar o entrenar un model a partir del programari per a revelar si hi ha tòpics notables, s'avalua si hi ha variabilitat i diversitat d'artefactes i processos culturals en textos que poden ajudar a explicar els límits socials o traçar històries. No obstant això, es perceben limitacions relacionades amb l'ús i desenvolupament de processos específics amb el programari per a abordar contextos educatius, de les quals destaca el desconeixement per part de professors i investigadors, el qual es podria abordar mitjançant accions formatives en espais físics i digitals de discussió i col·laboració a través de processos intervinguts per programari lliure, accessible i que respecti 4 principis que permetin: usar, estudiar, accedir,  (re) distribuir i millorar programes, perquè tota la comunitat educativa es beneficiï d'ell. Es conclou que s'ha d'aprofundir els estudis sobre Anàlisi Cultural i, que en triar el programari o ambients digitals per a elaborar estudis o pràctiques docents, és necessari buscar ampliar les llibertats amb els principis, propietats i potencialitats de la cultura lliure.},
booktitle = {Edutec : revista electrónica de tecnología educativa. 2022, n. 82, n. especial ; p. 78-90},
keywords = {personal docente},
keywords = {investigador},
keywords = {análisis de contenido},
keywords = {cultura},
keywords = {tecnología de la educación},
title = {Análisis cultural : posibilidades de los datos culturales para la investigación en educación},
doi = {10.21556/edutec.2022.82.2627},
author = {Castellanos, Uriel},
}