@article{11162/246829, year = {2022}, url = {https://www.edutec.es/revista/index.php/edutec-e/article/view/2635}, url = {https://hdl.handle.net/11162/246829}, abstract = {Se analizan las propiedades psicométricas de la Escala de Ciudadanía Digital, aplicadas en estudiantes universitarios de México, con el objetivo de habilitar un instrumento para medir la Ciudadanía Digital abordada principalmente desde el ámbito de la formación educativa. Metodológicamente, se lleva a cabo a través de 3 instrumentos: un cuestionario sociodemográfico (compuesto por 6 preguntas de respuesta cerrada basadas en el sexo, edad, residencia, autopercepción del nivel socioeconómico, tiempo libre en internet y dispositivo para usar internet), la versión española de la Escala de Ciudadanía Digital (compuesto por 26 ítems distribuidos en 5 factores: activismo político en Internet, habilidades técnicas, conciencia local/global, enfoque crítico y acciones en red) e Inventario de Sexismo Ambivalente (compuesto por 20 ítems distribuidos equitativamente en dos factores: sexismo hostil y sexismo benévolo) en la que participa una muestra de 522 estudiantes universitarios, entre 18 y 30 años de edad, de las carreras de Ciencia Política y Gobierno, Relaciones Internacionales, Administración de Energía y Desarrollo Sustentable o Gestión Turística, pertenecientes a la Universidad Autónoma de Nuevo León (México). A través de la recogida de datos, se elabora una base de datos en SPSS v22, la cual fue dividida en dos partes iguales para obtener una submuestra de estimación y una submuestra de validación. Con la estimación se realiza un análisis paralelo de Horn y un análisis factorial exploratorio. En cambio, con la validación se desarrolla un análisis factorial confirmatorio y un análisis de consistencia interna mediante el alfa ordinal para evaluar si los datos se ajustan a los modelos propuestos en el instrumento original. Los resultados reflejan una estructura factorial compuesta por los cinco factores, congruente con la propuesta original. Además, se deduce que, de acuerdo con el análisis factorial confirmatorio, el modelo que presentó un mejor ajuste fue el propuesto por el Análisis Factorial Exploratorio, mientras que, respecto a la consistencia interna, se evidencian adecuados coeficientes de alfa ordinal para cada factor y 0.92 para la escala total. Se concluye que la Escala de Ciudadanía Digital posee propiedades psicométricas adecuadas para evaluar la Ciudadanía Digital en estudiantes universitarios de México.}, abstract = {S'analitzen les propietats psicomètriques de l'Escala de Ciutadania Digital, aplicades en estudiants universitaris de Mèxic, amb l'objectiu d'habilitar un instrument per a mesurar la Ciutadania Digital abordada principalment des de l'àmbit de la formació educativa. Metodològicament, es duu a terme a través de 3 instruments: un qüestionari sociodemogràfic (compost per 6 preguntes de resposta tancada basades en el sexe, edat, residència, autopercepció del nivell socioeconòmic, temps lliure en internet i dispositiu per a usar internet), la versió espanyola de l'Escala de Ciutadania Digital (compost per 26 ítems distribuïts en 5 factors: activisme polític en Internet, habilitats tècniques, consciència local/global, enfocament crític i accions en xarxa) i Inventari de Sexisme Ambivalent (compost per 20 ítems distribuïts equitativament en dos factors: sexisme hostil i sexisme benèvol) en la qual participa una mostra de 522 estudiants universitaris, entre 18 i 30 anys, de les carreres de Ciència Política i Govern, Relacions Internacionals, Administració d'Energia i Desenvolupament Sustentable o Gestió Turística, pertanyents a la Universitat Autònoma de Nuevo León (Mèxic). A través de la recollida de dades, s'elabora una base de dades en SPSS v22, la qual va ser dividida en dues parts iguals per a obtenir una submostra d'estimació i una submostra de validació. Amb l'estimació s'elabora una anàlisi paral¿lela d'Horn i una anàlisi factorial exploratòria. En canvi, amb la validació es desenvolupa una anàlisi factorial confirmatòria i una anàlisi de consistència interna mitjançant l'alfa ordinal per a avaluar si les dades s'ajusten als models proposats en l'instrument original. Els resultats reflecteixen una estructura factorial composta pels cinc factors, congruent amb la proposta original. A més, es dedueix que, d'acord amb l'anàlisi factorial confirmatòria, el model que va presentar un millor ajust va ser el proposat per l'Anàlisi Factorial Exploratòria, mentre que, respecte a la consistència interna, s'evidencien adequats coeficients d'alfa ordinal per a cada factor i 0.92 per a l'escala total. Es conclou que l'Escala de Ciutadania Digital posseeix propietats psicomètriques adequades per a avaluar la Ciutadania Digital en estudiants universitaris de Mèxic.}, booktitle = {Edutec : revista electrónica de tecnología educativa. 2022, n. 82, n. especial ; p. 119-135}, keywords = {universidad}, keywords = {encuesta}, keywords = {análisis de contenido}, keywords = {conducta social}, keywords = {nuevas tecnologías}, keywords = {cuestionario}, title = {Nativos/as digitales en México : evaluación de las propiedades psicométricas de la Escala de Ciudadanía Digital en estudiantes universitarios/as}, doi = {10.21556/edutec.2022.82.2635}, author = {Galván Cabello, Miguel Francisco and Salazar, Alondra and Tereucan Angulo, Julio César}, }