@article{11162/246428,
year = {2022},
url = {https://www.edutec.es/revista/index.php/edutec-e/article/view/2373},
url = {https://hdl.handle.net/11162/246428},
abstract = {Se analizan las estrategias y adaptaciones utilizadas por los docentes de educación superior durante la pandemia de COVID-19, con el objetivo de lograr una educación más flexible y se hacen propuestas y se reflexiona sobre las adaptaciones necesarias dentro del nuevo paradigma de enseñanza-aprendizaje.  A lo largo de la pandemia por Covid-19, se pasa por dos fases: la primera denominada «enseñanza remota de emergencia» (ERT) y la segunda, de enseñanza presencial intermitente. En todo este proceso, se dan cambios sobre las metodologías con y sin tecnologías, avanzando hacia estrategias más flexibles. Metodológicamente se trata de un estudio de casos múltiples que describe un contexto de emergencia educativa y lo analiza. Se compone de cinco fases: diseño, observación y notas de campo, recolección de datos a través de entrevistas semiestructuradas y encuestas, análisis de las entrevistas y las encuestas y elaboración de un informe técnico con los resultados,que permiten llegar a conclusiones basadas en evidencias y hacer recomendaciones. La muestra se compone de personal académico de la Universidad Autónoma de Barcelona, en total 29 docentes y 227 estudiantes de grado y máster inscritos durante el confinamiento. Los datos obtenidos se analizan cualitativamente con Atlas.ti. Los resultados se presentan por orden de flexibilidad del aprendizaje y cada una consta de tres partes: descripción de la dimensión, resultados del análisis y citas relacionadas y por último, propuestas y reflexiones para una docencia presencial híbrida y más flexible. Destacan la gestión del tiempo, la creación y adaptación de materiales, los requisitos, la oportunidad que ofrecen los nuevos aprendizajes tecnológicos y metodológicos, el enfoque metodológico más participativo y flexible, la evaluación a través de rúbricas, la importancia de la comunicación, el acompañamiento y la orientación. El estudio revela que estas adaptaciones han tenido un impacto positivo en la implementación de pedagogías flexibles, ya que han permitido una mayor personalización del proceso de aprendizaje y una mayor autonomía del estudiante. Se concluye que el contexto de la pandemia de COVID-19 ha impulsado una transformación en la educación superior, con la adopción de nuevas estrategias y adaptaciones que han permitido la implementación de pedagogías flexibles. Los autores proponen que estas estrategias y adaptaciones sean incorporadas a largo plazo en la educación superior, para mejorar la calidad del aprendizaje y la adaptación a posibles futuras situaciones de crisis.},
abstract = {S'analitzen les estratègies i les adaptacions utilitzades pels docents d'educació superior durant la pandèmia de COVID-19, amb l'objectiu d'aconseguir una educació més flexible i es fan propostes i es reflexiona sobre les adaptacions necessàries dins del nou paradigma d'ensenyament-aprenentatge. Al llarg de la pandèmia per Covid-19, es passa per dues fases: la primera anomenada «ensenyança remota d'emergència» (ERT) i la segona, d'ensenyament presencial intermitent. En tot aquest procés, es donen canvis sobre les metodologies amb tecnologies i sense, avançant cap a estratègies més flexibles. Metodològicament es tracta d¿un estudi de casos múltiples que descriu un context d¿emergència educativa i l¿analitza. Es compon de cinc fases: disseny, observació i notes de camp, recol·lecció de dades a través d'entrevistes semiestructurades i enquestes, anàlisi de les entrevistes i enquestes i elaboració d'un informe tècnic amb els resultats, que permeten arribar a conclusions basades en evidències i fer recomanacions. La mostra està formada per personal acadèmic de la Universitat Autònoma de Barcelona, en total 29 docents i 227 estudiants de grau i màster inscrits durant el confinament. Les dades obtingudes s¿analitzen qualitativament amb Atlas.ti. Els resultats es presenten per ordre de flexibilitat de l¿aprenentatge i cadascuna consta de tres parts: descripció de la dimensió, resultats de l¿anàlisi i cites relacionades i finalment, propostes i reflexions per a una docència presencial híbrida i més flexible. Destaquen la gestió del temps, la creació i l'adaptació de materials, els requisits, l'oportunitat que ofereixen els nous aprenentatges tecnològics i metodològics, l'enfocament metodològic més participatiu i flexible, l'avaluació a través de rúbriques, la importància de la comunicació, l'acompanyament i l¿orientació. L'estudi revela que aquestes adaptacions han tingut un impacte positiu en la implementació de pedagogies flexibles, ja que han permès una personalització més gran del procés d'aprenentatge i una autonomia més gran de l'estudiant. Es conclou que el context de la pandèmia de Covid-19 ha impulsat una transformació a l'educació superior, amb l'adopció de noves estratègies i adaptacions que han permès la implementació de pedagogies flexibles. Els autors proposen que aquestes estratègies i adaptacions siguin incorporades a llarg termini a l'educació superior, per millorar la qualitat de l'aprenentatge i l'adaptació a possibles situacions de crisi futures.},
booktitle = {Edutec : revista electrónica de tecnología educativa. 2022, n. 79, n. especial ; p. 114-133},
keywords = {nuevas tecnologías},
keywords = {innovación pedagógica},
keywords = {enseñanza superior},
keywords = {estudiante para profesor},
keywords = {enseñanza a distancia},
title = {La docencia en pandemia, estrategias y adaptaciones en la educación superior : una aproximación a las pedagogías flexibles},
doi = {10.21556/edutec.2022.79.2373},
author = {Valdivia Vizarreta, Paloma and Noguera Fructuoso, Ingrid},
}