@article{11162/245933,
year = {2022},
url = {https://www.edutec.es/revista/index.php/edutec-e/article/view/2589},
url = {https://hdl.handle.net/11162/245933},
abstract = {Se analizan los procesos de enseñanza/aprendizaje y las actividades que se desarrollan en ProA, así como también las actividades realizadas por los estudiantes fuera del ámbito escolar, con rasgos incipientes de pedagogía hacker, vinculados a los trabajos en grupo, la ruptura entre las jerarquías de profesor/estudiante y la importancia de ser autodidactas y aprender del error a través del descubrimiento y la resolución de problemas, realizados en la sede de la escuela ProA de la ciudad de La Calera, ubicada en la provincia de Córdoba (Argentina) con el objetivo de interpretar, a partir de la visión de los estudiantes, en qué medida aparecen la apropiación digital y las pedagogías hacker en el entorno cotidiano escolar. Metodológicamente, se lleva a cabo a través de un estudio sociológico de carácter cualitativo basado en la respuesta de entrevistas semiestructuradas en tres grandes ejes: experiencias previas de los estudiantes con tecnologías, experiencias actuales de los jóvenes con tecnologías y experiencias con tecnologías en relación con ProA, en la que participa una muestra de 7 estudiantes de la escuela ProA, sede La Calera, que formaban parte de una muestra inicial de 29 alumnos durante el mes de octubre de 2019, seleccionados según criterios basados en que hubieran participado en las otras instancias de la investigación y que tuvieran la voluntad de ser entrevistados. Tras un análisis crítico de discurso, una vez transcrito el contenido de las entrevistas para ser leídas por el software de análisis cualitativo Atlas.Ti, se extrajeron los tópicos temáticos principales: valorización positiva de ProA; ProA como escuela especializada en tecnologías y comunidades de aprendizaje. Finalmente, los resultados evidencian que los elementos principales mediante los cuales se logra generar estos procesos son la inclusión integral y transversal de las tecnologías digitales en la vida escolar. Además, se observa que ProA es un espacio que posibilita el desarrollo de la apropiación digital de sus estudiantes mediante un aumento del conocimiento técnico y complejo y a través del contacto con nuevos y variados dispositivos. En lo que se refiere a la colaboración, desde el discurso de los estudiantes es posible identificar que la presencia de tecnologías digitales y también la forma de los docentes de plantear consignas potencian el compartir y el colaborar dentro y fuera del espacio escolar. Se concluye que la escuela PROA, además de potenciar el desarrollo de los procesos de apropiación digital, propone una pedagogía hacker que irrumpe en un sistema tradicional de enseñanza y demuestra que otros modos de pensar/hacer escuela son posibles.},
abstract = {S'analitzen els processos d'ensenyament/aprenentatge i les activitats que es desenvolupen en Proa, així com també les activitats realitzades pels estudiants fora de l'àmbit escolar, amb trets incipients de pedagogia hacker, vinculats als treballs en grup, la ruptura entre les jerarquies de professor/estudiant i la importància de ser autodidactes i aprendre de l'error a través del descobriment i la resolució de problemes, realitzats en la seu de l'escola Proa de la ciutat de La Calera, situada a la província de Córdoba (Argentina) amb l'objectiu d'interpretar, a partir de la visió dels estudiants, en quina mesura apareixen l'apropiació digital i les pedagogies hacker en l'entorn quotidià escolar. Metodològicament, es duu a terme a través d'un estudi sociològic de caràcter qualitatiu basat en la resposta d'entrevistes semiestructurades en tres grans eixos: experiències prèvies dels estudiants amb tecnologies, experiències actuals dels joves amb tecnologies i experiències amb tecnologies en relació amb Proa, en la qual participa una mostra de 7 estudiants de l'escola Proa, seu La Calera, que formaven part d'una mostra inicial de 29 alumnes durant el mes d'octubre de 2019, seleccionats segons criteris basats en el fet que haguessin participat en les altres instàncies de la recerca i que tinguessin la voluntat de ser entrevistats. Després d'una anàlisi crítica de discurs, una vegada transcrit el contingut de les entrevistes per a ser llegides pel programari d'anàlisi qualitativa Atles.Tu, es van extreure els tòpics temàtics principals: valorització positiva de Proa; Proa com a escola especialitzada en tecnologies i comunitats d'aprenentatge. Finalment, els resultats evidencien que els elements principals mitjançant els quals s'aconsegueix generar aquests processos són la inclusió integral i transversal de les tecnologies digitals en la vida escolar. A més, s'observa que Proa és un espai que possibilita el desenvolupament de l'apropiació digital dels seus estudiants mitjançant un augment del coneixement tècnic i complex i a través del contacte amb nous i variats dispositius. Pel que fa a la col¿laboració, des del discurs dels estudiants és possible identificar que la presència de tecnologies digitals i també la forma dels docents de plantejar consignes potencien compartir i col¿laborar dins i fora de l'espai escolar. Es conclou que l'escola PROA, a més de potenciar el desenvolupament dels processos d'apropiació digital, proposa una pedagogia hacker que irromp en un sistema tradicional d'ensenyament i demostra que altres maneres de pensar/fer escola són possibles.},
booktitle = {Edutec : revista electrónica de tecnología educativa. 2022, n. 82, n. especial ; p. 136-148},
keywords = {enseñanza secundaria},
keywords = {nuevas tecnologías},
keywords = {innovación pedagógica},
keywords = {Argentina},
keywords = {participación de los estudiantes},
keywords = {entrevista},
keywords = {medios de enseñanza},
title = {ProA: experiencias de apropiación digital con rasgos hacker},
doi = {10.21556/edutec.2022.82.2589},
author = {Didier, Lucila},
}