@article{11162/245646,
year = {2010},
url = {https://raco.cat/index.php/EducacioHistoria/article/view/64209},
url = {https://hdl.handle.net/11162/245646},
abstract = {Se presenta un repaso por la historia de las iniciativas educativas y del pensamiento obrerista, republicano y laicista en las Islas Baleares desde 1868 hasta la Guerra Civil. Si bien el movimiento obrero no llegó a ser especialmente fuerte en las Islas, sí que impulsó algunas iniciativas en el ámbito de la enseñanza, haciendo por primera vez extensible la educación a todos los sectores de la sociedad. Por ejemplo, se crearon la Sociedad Escuela Democrática Republicana en Mallorca, la Escuela Propagandista del Club Republicano Federal en Menorca, o el Casino Academia del Pueblo en Ibiza, que representan las primeras experiencias pedagógicas del obrerismo de izquierdas en Baleares. Con la Restauración Borbónica a principios del siglo XX y el ascenso de la burguesía conservadora y de la Iglesia se abre un periodo de enfrentamientos por el control de la educación. En este contexto se hace una reflexión sobre el papel de la Escuela Moderna de Ferrer i Guardia, que si bien tuvo un gran apoyo social y mediático, no puede decirse que fuera más allá de lo que ya venían logrando las iniciativas del movimiento obrero y librepensador en Baleares. Se destacan algunas experiencias como la de la Escuela de los Socialistas de Llucmajor, la creación de un periódico escolar también en Llucmajor por parte de Rufino Carpena, o, especialmente, las cinco iniciativas del movimiento laicista de Menorca (Escuela Laica de la Sociedad Progresiva Femenina, el Círculo Democrático y Republicano de Alaior, el Casino de Ciutadella, la Escuela Laica de Sant Lluís y la Escuela Laica de Castell). Finalmente, se hace un repaso por los puntos comunes del ideario educativo de los diferentes grupos ideológicos: que la religión no fuera obligatoria, que no condicionase la política, que las escuelas fueran mixtas, que la ciencia fuese el eje de la educación y que se inculcase una moral tolerante y respetuosa. A modo de conclusión se apunta que, a pesar de las diferencias ideológicas entre socialistas, anarquistas, etc., lo que buscaban era concienciar a la sociedad sobre la importancia de la educación.},
abstract = {Es presenta un repàs per la història de les iniciatives educatives i del pensament obrerista, republicà i laïcista a les Illes Balears des de 1868 fins a la Guerra Civil. Si bé el moviment obrer no va arribar a ser especialment fort a les Illes, sí que va impulsar algunes iniciatives en l'àmbit de l'ensenyament, fent per primera vegada extensible l'educació a tots els sectors de la societat. Per exemple, es van crear la Societat Escola Democràtica Republicana a Mallorca, l'Escola Propagandista del Club Republicà Federal a Menorca, o el Casino Acadèmia del Poble a Eivissa, que representen les primeres experiències pedagògiques de l'obrerisme d'esquerres a Balears. Amb la Restauració Borbònica a principis del segle XX i l'ascens de la burgesia conservadora i de l'Església s'obre un període d'enfrontaments pel control de l'educació. En aquest context es fa una reflexió sobre el paper de l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, que si bé va tenir un gran suport social i mediàtic, no pot dir-se que fos més enllà del que ja havien aconseguit les iniciatives del moviment obrer i lliurepensador a Balears. Es destaquen algunes experiències com la de L'Escola dels Socialistes de Llucmajor, la creació d'un periòdic escolar també a Llucmajor per part de Rufino Carpena, o, especialment, les cinc iniciatives del moviment laïcista de Menorca (Escola Laica de la Societat Progressiva Femenina, el Cercle Democràtic i Republicà d'Alaior, el Casino de Ciutadella, l'Escola Laica de Sant Lluís i l'Escola Laica de Castell). Finalment, es fa un repàs pels punts comuns de l'ideari educatiu dels diferents grups ideològics: que la religió no fos obligatòria, que no condicionés la política, que les escoles fossin mixtes, que la ciència fos l'eix de l'educació i que s'inculqués una moral tolerant i respectuosa. A manera de conclusió s'apunta que, malgrat les diferències ideològiques entre socialistes, anarquistes, etc., el que buscaven era conscienciar a la societat sobre la importància de l'educació.},
booktitle = {Educació i història : revista d'historia de l'educació. 2010, n. 16, julio-diciembre ; p. 105-137},
keywords = {historia de la educación},
keywords = {educación obrera},
keywords = {educación laica},
keywords = {enseñanza pública},
title = {L¿obrerisme educatiu a les Illes Balears},
doi = {10.2436/20.3009.01.67},
author = {Alzina Seguí, Pere Jaume},
}