@article{11162/244500,
year = {2022},
url = {https://www.edutec.es/revista/index.php/edutec-e/article/view/2557},
url = {https://hdl.handle.net/11162/244500},
abstract = {Se realiza un análisis sobre la frecuencia de uso de las competencias digitales con un propósito académico, recreativo, social, y económico, entre dos universidades de la zona centro-sur de Chile, con el objetivo de conocer los efectos, por separado y combinados, de cuatro variables: tipo de competencia, sexo, años de permanencia en el programa y aprobación de asignaturas. Metodológicamente, se lleva a cabo mediante la respuesta en línea de un cuestionario a través de la plataforma QuestionPro durante el año 2020, en la que participa una muestra de 615 estudiantes de pedagogía con dos criterios de inclusión: ser estudiante regular de pregrado de pedagogía y aceptar, a través de un consentimiento informado, su participación voluntaria en el estudio. A través de la recogida de datos sobre la Escala de Uso de Tecnologías Digitales, compuesta por 74 afirmaciones, se evalúa la frecuencia de uso de cinco tipos de competencias, ordenadas de A a E, según un creciente nivel de complejidad: (A) Navegar, buscar y filtrar información y contenidos digitales; (B) Gestionar información y contenidos digitales; (C) Interactuar a través de tecnologías digitales; (D) Compartir a través de tecnologías digitales; y (E) Desarrollar contenido digital. Tras la realización del análisis de varianza (ANOVA), los resultados evidencian respecto al tipo de competencia que cuanto mayor es la complejidad de las competencias digitales, menor es su frecuencia de uso. En cuanto al sexo de los estudiantes, las mujeres mostraron una mayor frecuencia de uso académico, mientras que los hombres reportaron una mayor frecuencia de uso recreativo.  En cambio, se observa que los estudiantes con uno o dos años de permanencia tienen un menor uso académico, social y económico de las competencias digitales que los grupos de estudiantes con tres o más años de permanencia. Finalmente, en los grupos de estudiantes que aprobaron todas las asignaturas y en los que no aprobaron una o más asignaturas, el estudio revela, en ambos grupos, una tendencia lineal descendente de las competencias más básicas a las más complejas en el uso académico, siendo tal tendencia notoriamente más evidente entre los estudiantes que han aprobado todas las asignaturas. Se concluye que la frecuencia de uso de tecnologías digitales con diferentes propósitos depende de la competencia digital involucrada y de factores personales y asociados al contexto de formación inicial docente. Además, se recomienda tener en cuenta tres factores para futuras investigaciones: la necesidad de integrar en la medición elementos que permitan constatar el acceso a dispositivos tecnológicos de los estudiantes, examinar las experiencias de los estudiantes en asignaturas que podrían promover el uso académico de tecnologías digitales y abordar competencias digitales docentes.},
abstract = {Es realitza una anàlisi sobre la freqüència d'ús de les competències digitals amb un propòsit acadèmic, recreatiu, social, i econòmic, entre dues universitats de la zona centro-sud de Xile, amb l'objectiu de conèixer els efectes, per separat i combinats, de quatre variables: tipus de competència, sexe, anys de permanència en el programa i aprovació d'assignatures. Metodològicament, es duu a terme mitjançant la resposta en línia d'un qüestionari a través de la plataforma QuestionPro durant l'any 2020, en la qual participa una mostra de 615 estudiants de pedagogia amb dos criteris d'inclusió: ser estudiant regular de pregrau de pedagogia i acceptar, a través d'un consentiment informat, la seva participació voluntària en l'estudi. A través de la recollida de dades sobre l'Escala d'Ús de Tecnologies Digitals, composta per 74 afirmacions, s'avalua la freqüència d'ús de cinc tipus de competències, ordenades d'A a E, segons un creixent nivell de complexitat: (A) Navegar, buscar i filtrar informació i continguts digitals; (B) Gestionar informació i continguts digitals; (C) Interactuar a través de tecnologies digitals; (D) Compartir a través de tecnologies digitals; i (E) Desenvolupar contingut digital. Després de la realització de l'anàlisi de variància (ANOVA), els resultats evidencien respecte al tipus de competència que com més gran és la complexitat de les competències digitals, menor és la seva freqüència d'ús. Quant al sexe dels estudiants, les dones van mostrar una major freqüència d'ús acadèmic, mentre que els homes van reportar una major freqüència d'ús recreatiu.  En canvi, s'observa que els estudiants amb un o dos anys de permanència tenen un menor ús acadèmic, social i econòmic de les competències digitals que els grups d'estudiants amb tres o més anys de permanència. Finalment, en els grups d'estudiants que van aprovar totes les assignatures i en els quals no van aprovar una o més assignatures, l'estudi revela, en tots dos grups, una tendència lineal descendent de les competències més bàsiques a les més complexes en l'ús acadèmic, sent tal tendència notòriament més evident entre els estudiants que han aprovat totes les assignatures. Es conclou que la freqüència d'ús de tecnologies digitals amb diferents propòsits depèn de la competència digital involucrada i de factors personals i associats al context de formació inicial docent. A més, es recomana tenir en compte tres factors per a futures recerques: la necessitat d'integrar en el mesurament elements que permetin constatar l'accés a dispositius tecnològics dels estudiants, examinar les experiències dels estudiants en assignatures que podrien promoure l'ús acadèmic de tecnologies digitals i abordar competències digitals docents.},
booktitle = {Edutec : revista electrónica de tecnología educativa. 2022, n. 82, diciembre ; p. 183-198},
keywords = {universidad},
keywords = {nuevas tecnologías},
keywords = {innovación pedagógica},
keywords = {evaluación formativa},
keywords = {cuestionario},
keywords = {medios de enseñanza},
title = {Relación entre propósitos de uso de competencias digitales y variables asociadas a estudiantes de pedagogía chilenos},
doi = {10.21556/edutec.2022.82.2557},
author = {Cerda González, Cristian and León Herrera, Miriam and Saiz Vidallet, José Luis and Villegas Medrano, Lorena},
}