@article{11162/235403, year = {2019}, url = {https://www.edutec.es/revista/index.php/edutec-e/article/view/1419}, url = {https://hdl.handle.net/11162/235403}, abstract = {Se analiza la aplicación de la metodología de clase invertida para la asignatura de matemáticas en un aula con alumnos con dificultades de aprendizaje. Se sigue la metodología de Investigación-Acción y se presentan cuatro tipos de instrumento de recogida de datos: cuestionario de evaluación, indicadores académicos (asistencia, visionado de los materiales y rendimiento), registro de los grupos focales y el diario del investigador. Participan un grupo de alumnos de entre 15 y 18 años de un centro de educación secundaria de la Región de Murcia, matriculados en el programa de diversificación curricular. La propuesta se presenta en tres etapas: la primera de preparación, en la que se colgaron los materiales (vídeos y PDF) en una página web, la segunda consistente en una clase magistral y la tercera para el desarrollo de las actividades de clase invertida. Los resultados muestran una acogida favorable de la propuesta, que se traduce en un descenso del absentismo y una mejora del rendimiento académico. Respecto a la valoración de los materiales se observan algunas diferencias, especialmente en torno al tiempo de visionado, aunque coincide la opinión desfavorable respecto a los videos de más de diez minutos y completamente teóricos. Las clases magistrales también reciben una opinión negativa, aunque sí se valora positivamente la posibilidad de interactuar y solucionar las dudas en el momento. También se destaca que el trabajo en grupo hace que aumente el compañerismo y mejora el ambiente en el aula. Finalmente, se pone de manifiesto que la experiencia es un éxito y que el método de clase invertida resulta efectivo para trabajar con alumnos con dificultades de aprendizaje.}, abstract = {S'analitza l'aplicació de la metodologia de classe invertida per a l'assignatura de matemàtiques en una aula amb alumnes amb dificultats d'aprenentatge. Se segueix la metodologia de Recerca-Acció i es presenten quatre tipus d'instrument de recollida de dades: qüestionari d'avaluació, indicadors acadèmics (assistència, visionat dels materials i rendiment), registre dels grups focals i el diari de l'investigador. Participen un grup d'alumnes d'entre 15 i 18 anys d'un centre d'educació secundària de la Regió de Múrcia, matriculats en el programa de diversificació curricular. La proposta es presenta en tres etapes: la primera de preparació, en la qual es van penjar els materials (vídeos i PDF) en una pàgina web, la segona consistent en una classe magistral i la tercera per al desenvolupament de les activitats de classe invertida. Els resultats mostren una acollida favorable de la proposta, que es tradueix en un descens de l'absentisme i una millora del rendiment acadèmic. Respecte a la valoració dels materials s'observen algunes diferències, especialment entorn del temps de visionat, encara que coincideix l'opinió desfavorable respecte als vídeos de més de deu minuts i completament teòrics. Les classes magistrals també reben una opinió negativa, encara que sí que es valora positivament la possibilitat d'interactuar i solucionar els dubtes en el moment. També es destaca que el treball en grup fa que augmenti la companyonia i millora l'ambient a l'aula. Finalment, es posa de manifest que l'experiència és un èxit i que el mètode de classe invertida resulta efectiu per a treballar amb alumnes amb dificultats d'aprenentatge.}, booktitle = {Edutec : revista electrónica de tecnología educativa. 2019, n. 70, octubre-diciembre ; p. 34-56}, keywords = {método de enseñanza}, keywords = {matemáticas}, keywords = {dificultad de aprendizaje}, keywords = {enseñanza secundaria}, keywords = {España}, title = {Clase Invertida : un estudio de caso con alumnos de ESO con dificultades de aprendizaje}, doi = {10.21556/edutec.2019.70.1419}, author = {Peinado Rocamora, Pedro and Prendes Espinosa, María Paz and Sánchez Vera, María del Mar}, }