@article{11162/232603,
year = {2018},
url = {https://www.edutec.es/revista/index.php/edutec-e/article/view/1133},
url = {https://hdl.handle.net/11162/232603},
abstract = {Se analizan los informes y documentos presentados por tres de los organismos internacionales más representativos en política educativa: la UNESCO, la Unión Europea y el NMC (New Media Consortium), a cerca del m-learning o aprendizaje móvil, entendido como el sistema de aprendizaje que se desarrolla total o parcialmente utilizando dispositivos móviles. Se presenta un análisis de seis textos publicados por la UNESCO entre 2012 y 2017 destinados a responsables políticos y docentes sobre cómo las tecnologías móviles pueden ser utilizadas para mejorar el acceso, la equidad y la calidad de la educación en todo el mundo. Así mismo, se analizan dos informes de la UE para la implementación de los dispositivos móviles en los procesos de enseñanza y aprendizaje de los países que configuran la European Schoolnet. Además, se examinan los informes Horizon, publicados desde 2004 por el consorcio norteamericano NMC con el objetivo de identificar y describir las tendencias, los desafíos y las tecnologías emergentes más relevantes que marcarán las acciones educativas a cinco años vista. Estos documentos dan a conocer escenarios de implementación de aprendizaje móvil y ponen de manifiesto el importante papel de los dispositivos móviles en contextos educativos, sin embargo no tienen en cuenta las voces discrepantes que alertan de sus posibles riesgos, por lo que, como conclusión, se plantea la necesidad de programar y desarrollar actividades de formación que garanticen aprendizajes más dinámicos, atractivos, actualizados y seguros para los alumnos, de acuerdo con la era tecnológica en la que están inmersos.},
abstract = {S'analitzen els informes i documents presentats per tres dels organismes internacionals més representatius en política educativa: la UNESCO, la Unió Europea i l'NMC (New Media Consortium), a prop del m-learning o aprenentatge mòbil, entès com el sistema d'aprenentatge que es desenvolupa totalment o parcial utilitzant dispositius mòbils. Es presenta una anàlisi de sis textos publicats per la UNESCO entre 2012 i 2017 destinats a responsables polítics i docents sobre com les tecnologies mòbils poden ser utilitzades per a millorar l'accés, l'equitat i la qualitat de l'educació a tot el món. Així mateix, s'analitzen dos informes de la UE per a la implementació dels dispositius mòbils en els processos d'ensenyament i aprenentatge dels països que configuren la European Schoolnet. A més, s'examinen els informes Horizon, publicats des de 2004 pel consorci nord-americà NMC amb l'objectiu d'identificar i descriure les tendències, els desafiaments i les tecnologies emergents més rellevants que marcaran les accions educatives a cinc anys vista. Aquests documents donen a conèixer escenaris d'implementació d'aprenentatge mòbil i posen de manifest l'important paper dels dispositius mòbils en contextos educatius, no obstant això, no tenen en compte les veus discrepants que alerten dels seus possibles riscos, per la qual cosa, com a conclusió, es planteja la necessitat de programar i desenvolupar activitats de formació que garanteixin aprenentatges més dinàmics, atractius, actualitzats i segurs per als alumnes, d'acord amb l'era tecnològica en la qual estan immersos.},
booktitle = {Edutec : revista electrónica de tecnología educativa. 2018, n. 65, septiembre; p. 93-109},
keywords = {nuevas tecnologías},
keywords = {tecnología de la educación},
keywords = {política de la educación},
keywords = {enseñanza a distancia},
keywords = {UNESCO},
keywords = {Comunidad Europea},
title = {Políticas transnacionales sobre aprendizaje móvil y educación : una selección de textos relevantes},
doi = {10.21556/edutec.2018.65.1133},
author = {López García, Narciso José},
}